Planificació estratègica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 08:30 4 set 2016 per 188.244.80.133 (Discussió) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''Planificació estratègica''' és un procés sistemàtic de desenroll i implementació de plans per a alcançar propòsits o objectiu...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La Planificació estratègica és un procés sistemàtic de desenroll i implementació de plans per a alcançar propòsits o objectius. La planificació estratègica, s'aplica sobretot en els assunts militars (on es cridaria estratègia militar), i en activitats de negocis. Dins dels negocis s'usa per a proporcionar una direcció general a una companyia (cridada Estratègia empresarial) en estratègies financeres, estratègies de desenroll de recursos humans o organisatives, en desenrolls de tecnologia de l'informació i crear estratègies de màrqueting per a enumerar solament algunes aplicacions. Pero també pot ser utilisada en una àmplia varietat d'activitats des de les campanyes electorals a competicions deportives i jocs d'estratègia com el escacs. Este artícul considera la planificació estratègica d'una forma genèrica de modo que el seu contingut pot ser aplicat a qualsevol d'estes àrees; és la seua funció també la de proporcionar a les organisacions ferramentes d'evaluació, seguiment i medició de resultats, aixina mateix senta les bases de la detecció d'àrees d'oportunitat i la millora contínua de processos. La Planeació estratègica deu ser per a les organisacions de vital importància, ya que en els seus propòsits, objectius, mecanismes, etc. es resumix el rumbo, la directriu que tota l'organisació deu seguir, tenint com a objectiu final, l'alcançar les metes fixades, mateixes que es traduïxen en creiximent econòmic, humà o tecnològic

Els propòsits i objectius consistixen en identificar cóm eliminar les deficiències, que puguen presentar-se en qualsevol dels processos. Alguns escritors distinguixen entre propòsits (que estan formulats inexactament i en poca especificació) i objectius (que estan formulats exacta i quantitativament com a marc de temps i magnitut d'efecte). No tots els autors realisen esta distinció, preferint utilisar els dos térmens indistintament. Quan els propòsits són utilisats en l'àrea financera, a sovint es denominen objectius.

És necessari identificar els problemes que s'enfronten en el pla estratègic i distinguir de , ells els propòsits que s'alcançaran en dits plans. Una cosa és un problema i una atra un propòsit. Un dels propòsits poguera ser resoldre el problema, pero un atre poguera ser agravar el problema. Tot depén del "vector d'interessos de l'actor" que fa el pla. Llavors l'estratègia en qualsevol àrea: militar, negocis, política, social, etc. pot definir-se com el conjunt sistemàtic i *sistémico d'accions d'un actor orientat a resoldre o agravar un problema determinat. Un problema és una discrepància entre el ser i el deure ser (Carlos Matus), tot problema és generat o resolt per un o varis actors.

Les persones generalment, tenen varis propòsits al mateix temps. La congruència dels propòsits es referix a cóm estos es combinen en qualsevol un atre. ¿És un propòsit compatible en un atre? ¿Encaixen els dos per a formar una estratègia unificada? La jerarquia es referix a l'introducció d'un propòsit dins d'un atre. Existixen propòsits a curt determini, a mig determini i a llarc determini. Els propòsits a curt determini són prou fàcils d'obtindre, situant-se just damunt de la nostra possibilitat. En l'atre extrem, els propòsits a llarc determini són molt difícils, casi impossibles d'obtindre. La seqüència de propòsits es referix a l'utilisació d'un propòsit com a pas previ per a alcançar el següent. Es comença obtenint els de curt determini, se seguix en els de mig i es termina en els de llarc. La seqüència de propòsits pot crear una escala de consecució.

Una bona estratègia deu:

  • Ser capaç d'alcançar l'objectiu desijat.
  • Realisar una bona conexió entre l'entorn i els recursos d'una organisació i competència; deu ser factible i apropiada
  • Ser capaç de proporcionar a l'organisació una ventaja competitiva; deuria ser única i sostenible en el temps.
  • Dinàmica, flexible i capaç d'adaptar-se a les situacions canviants.
  • Deu ser mesurable en térmens de la seua efectivitat

Vore també

Bibliografia

  • J. Friedman (2007). Planificación. Edit. Ministerio de Administraciones Públicas (MAP).
  • M. Barzelay (1991). El Caso IPIA. Sevilla. Edit. Junta de Andalucía.
  • G. Steiner (1998). Planificación Estratégica, Lo que Todo Director debe Saber. Editorial CECSA.

(en anglés)

  • American Society of Training and Development. (1990, October). Quick response beats long-term planning. Training and Development Journal, 44(10), 9-10.
  • Carter, P. (1998). Cultural Change. A Framework for Getting Started. Community College Journal of Research and Practice, 22(4), 435-449. (EJ 578 000)
  • Covey, S.R. (1990). Principle-centered leadership. New York: Simon & Schuster.
  • Frank, D., & Rocks, W. (1996). Exploiting instability: A model for managing organizational change. In: The Olympics of Leadership: Overcoming Obstacles, Balancing Skills, Taking Risks. Proceedings of the Annual International Conference of the National Community College Chair Academy. (ED 394 564)

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Planificació_estratègica&oldid=101391»