Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala planetària que se desenrollà des de juliol de 1914 a novembre de 1918. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.
Els Aliats (França, l'Imperi britànic, l'Imperi rus, Itàlia) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'Imperi alemà, Austria-Hongria, l'Imperi otomà), i l'armistici fon firmat el 11 de novembre de 1918.
Les causes d'esta guerra són diverses, França vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en 1870. Itàlia vol prendre d'Austria-Hongria la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.
La guerra deixà una important reestructuració de la geografia europea, quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països (Checoslovaquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Yugoslàvia, Hongria).
Orige de la guerra
L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll economic de l'historia europea coneguda com la "Belle Époque", i tambe posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la politica europea que escomençà en 1815 en la derrota final de la França de Napoleó i continuà a lo llarc del segle XIX, en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.
La crisis de l'estiu de 1914
El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc Francesc Ferrando d'Austria en Sarajevo, Bósnia.
El seu assessinat precipità la declaracio de guerra d'Austria contra Serbia.L'Imperi Austro-hongares exigi, en el soport de l'Imperi alema, investigar el crim en territori Serbio. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el 23 de juliol a Serbia, la que en soport Russo no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participacio de policies austriacs en investigacions en territori Serbio.