Caloprymnus campestris
El cangur rata del desert (Caloprymnus campestris), també conegut com a cangur rata de nas beige o el cangur rata de les planures, és un marsupial saltador menut extint endèmic de les regions desérticas d'Austràlia Central. Va ser descobert a principis de 1840 i descrit per John Gould en Londres en 1843, sobre la base de tres espècies enviades a ell per George Grey, el governador d'Austràlia del Sur en eixe llavors.[1]
Descripció
S'assembla a un cangur, pero té la massa d'un menut conill, no obstant, va ser descrit com un ser de forma delicada i esvelt.[2] El tamany promig del seu cos s'estima és prop de 254-282 milímetros ademés de tindre una coa llarga de 307-377 milímetros. El seu cap era curt, despuntada, i ampla, diferent de qualsevol un atre cangur o uallabí de nas nuet, i orelles curtes i redones.[2]
El color del seu pelage dens, suau, i lacio era propi per les seues afores desérticos. Era d'un color chocolate groguenc molt pàlit, els pèls puntados en un cholocate suja; tenia molts pèls llarcs de color blanc marró intercalados baix del seu pelage inferior. La seua pancha va ser descrita com a blanc en pates i coa de color chocolate groguenc molt pàlit.[3]
Una característica distintiva d'esta espècie és la diferència en tamany entre les seues pates atrasseres i davanteres. Les pates davanteres són prou delicades en ossos que pesen 1 gram, mentres que les seues pates atrasseres són llargues en ossos que pesen 12 grams. Esta diferència es relaciona al bot.[4] Atres característiques es relacionen al moviment de bot que inclouen una coa llarga pero una miqueta prima.
Distribució i hàbitat
Es pensa que Caloprymnus campestris ocupa un àrea relativament menuda en Austràlia del Sur, que s'estén just en les fronteres del suroest de Queensland i el Territori del Nort.[5] Va ser vist últimament en 1935 en la conca del Riu Eyre del Nort-Sur d'Austràlia.
Caloprymnus campestris va viure en les regions desérticas d'Austràlia, incloent hàbitats com les toscas d'argila, pisos d'argila marga, cadenes d'arena, i paviment desértico. El seu hàbitat natiu és molt àrit, de coberta escassa i consistent de plantes de sal, amarantáceas i arbusto Emu.
Ecologia i Comportament
El Caloprymnus campestris era solitari a excepció de les crío més jóvens en mares. Vivia en nius construïts sobre #depressió superficials en la terra. Estos nius eren excavats o trobats i són importants en el desert, en a on les temperatures poden ser altes quan hi ha relativament poc fullage o arbustos per a cobrir-se. Les pedres s'alineaven en l'herba que les femelles duyen als seus nius en les seues coes. El niu llavors era cobert en ramitas per a cobrir-se del sol abrasador. A sovint, el cangur rata del desert aguaitava per damunt del seu niu per a observar les afores. Estes espècies passaven la major part del dia cobrint-se en els seus nius, eixien en anochecer per a alimentar-se.[4] Aixina, est era per lo manco parcialment nocturn.
Dieta
El Caloprymnus campestris era principalment herbívor que s'alimentava de fullage i tallos de la vegetació desértica, pero també se li trobava menjant insectes tals com a escarabats i corcons. No depenia de l'aigua que inclús evitava la suculenta dels tossals d'arena. Era capaç de sobreviure sense aigua alimentant-se de plantes verdes.
Moviment
El Caloprymnus campestris té un método distintiu de bot. La seua postura era davantera i la seua llarga coa s'entenia quan es movia a altes velocitats. A diferència d'atres marsupials, el Caloprymnus aterrisava en la seua pata dreta en frente de la seua esquerra. Mostrava gran fortalea mentres era caçat a cavall a altes velocitats (Finlayson va reportar caçant a un per damunt de les 12 milles), i "va parar solament per a morir".[6]
Reproducció
Les femelles Caloprymnus campestris alcançaven la madurea sexual aproximadament als 11 mesos, mentres que els machos alcançaven la madurea poc despuix de 2 mesos. Hi havia un dimorfisme sexual marcat sent en les femelles més gran. Les femelles entrabar en el cicle estral en tres semanes d'interval i podien aparearse a lo llarc de l'any. Encara que era capaç de aparearse a lo llarc de l'any, el Caloprymnus tenia una temporada irregular de apareamiento quan la majoria d'est tenia lloc. S'han trobat a femelles en bosses d'crío entre juny i decembre. Els jóvens naixien no molt desenrollats, com és típic dels marsupials. La gestació es donava provablement al voltant d'1-2 mesos, en un periodo de bossa de 2-3 mesos. Totes les femelles es trobaven en sol 1 jove al mateix temps. Els jóvens eren depenents per casi 1 més despuix de deixar la bossa i poc despuix anar-se permanentment.[4]
Redescubrimiento i Extinció
El cangur rata del desert va ser descobert a principis de 1840. No obstant, despuix d'estos primers albiraments, ya no es registra des de fa 90 anys (aparte d'un reporte no confirmat en 1878), i es va creure àmpliament que estava extint. Esta espècie, inclús abans de la colonisació europea, aparentment mai va ser abundant.[7] En acabant de que les condicions de sequia es varen aliviar, estes varen millorar l'hàbitat local i l'animal va ser redescubierto en 1931 quan Hedley Finlayson va trobar una floreciente colónia d'ells.[1] Ell va retornar múltiples voltes, pero despuix d'alguns anys la població va desaparéixer. L'últim registre confirmat d'esta espècie va aplegar en 1935 prop de Ooroowilanie, a l'est del Llac Eyre.[5]
El Caloprymnus campestris estava ben adaptat a les regions extremadament àrides i estèrils en les que vivia, estes característiques ho va salvar de competir en espècies insertades com el conill o l'ovella. No obstant, a principis de 1930 el rabosot roig s'havia propagat a les àrees habitades pel kangúro rata del desert. Aixina, la ràpida disminució del cangur rata del desert poc despuix de la seua recuperació en 1931 es relaciona en l'invasió del rabosot roig en el seu hàbitat.[7] La depredación pel rabosot roig i gats aixina com també els canviants patrons de temporada i la caça excessiva per australians indígenes[3] són els responsables de l'extinció d'esta espècie.
No hi ha hagut registres confiables de l'espècie des de 1935, pero va haver albiraments no confirmats en Queensland en els següents periodos de pluja de 1956 a 1957 i de 1974 a 1975.[7] També, recents restants d'esta espècie es varen trobar dins de coves a mitan de 1980.[4]
El cangur rata del desert va ser declarat extint en 1994,[1] fent-ho l'única espècie de mamífer que va ser recuperat i després perdut de nou.
Possible supervivència
En vista de la seua sorprenent recuperació despuix d'un periodo de noranta anys que no va ser vist, l'extinció del cangur rata del desert no és segura; aixina, els albiraments d'este animal no s'inclouran en la categoria de criptozoología. En casos similars, el potoroo de cara ampla va ser vist últimament a finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i es considera extint, el potoroo de Gilbert es va considerar extint per 120 anys abans del seu redescubrimiento en 1994, mentres que el potoroo de pata llarga va ser només descobert en 1967.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Johnson (2006). Austràlia's mammal extinctions: a 50,000 year history, Cambridge University Press, pp. 278. OCLC 63187432. ISBN 978-0-521-84918-0.
- ↑ 2,0 2,1 Richard Lydekker (1894). A hand-book to the marsupialia and monotremata.
- ↑ 3,0 3,1 Francis Harper (1945). Extinct and Vanishing Mammals of the Old World.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/caloprymnus_campestris.html
- ↑ 5,0 5,1 . Australian Department of Sustainability, Environment, Water, Population and Communities. Consultat el 3 de setembre de 2011.
- ↑ (1962).«How Australian literature grew».F. W. Cheshire.Consultat el 1 d'agost de 2009.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/3626/0
- ↑ Ronald Nowak (2005). Walker's Marsupials of the World. ISBN 0-8018-8222-2.