Metallura iracunda
.jpg){kind=link}
El metalura de Perijá, colibrí de Perijá o metalura iracunda[1] (Metallura iracunda),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes) pertanyent al gènero Metallura. És endèmic de la Serranía del Perijá en la frontera entre Colòmbia i Veneçola.
Distribució i hàbitat
Es troba únicament en la Serranía del Perijá, en el nort de Colòmbia i adjacent noroest de Veneçola (cerro Pintat, cerro Tetari, cerro Tres Tetas, cerro Pigota, i provablement en la Sabana Rossa).[3]
Esta espècie és considerada de poc comú a prou comú en els seus hàbitats naturals: des de terrenys oberts arbustivos fins a vores de selves humides, en altitutés entre 2400 i 3200 m (més baix fins als 1850 m en Veneçola). El cerro Pintat és un ambient càrstic únic cobert per boscs nanos, bambuzales Swallenochloa i pasturages del páramo, i aïllat per penya-segats verticals, el cerro Tetari és un àrea d'areniscos en vegetació alguna cosa diferent. Forrajea entre els estrats baix i mig, a voltes més alt.[4]
Estat de conservació
La metalura de Perijá havia segut calificat com «amenaçat d'extinció» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea principalment per la seua reduïda zona de distribució; en l'any 2023 va ser revaluado com «casi amenaçat», en la seua població estimada entre 14 000 i 37 000 individus madurs, i degut a que el seu territori, a pesar de reduït, és en la seua majoria inaccessible i permaneix en condicions prístinas, a on la degradació de l'hàbitat és llenta.
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de setembre de 2015. P. 129.
- ↑ . Avibase. Consultat el 3 de setembre de 2024.
- ↑ Metallura iracunda en Birds of the World.
- ↑ López Lanús, B. i Renjifo, L.M. (2002). «Metallura iracunda». Renjifo, L.M., Franco-Maya, A.M., Amaya-Espinel, J.D., Kattan, G.H. i López-Lanús, B. (eds.) Llibre roig d'aus de Colòmbia: 267-269. Bogotà: Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt.