Prehistòria en la Península Ibèrica
La prehistòria en la Península Ibèrica es referix al periodo de temps transcorregut des de l'arribada dels primers membres del gènero Homo a la Península Ibèrica (fa més d'un milló d'anys), fins a l'aparició de texts escrits com a conseqüència de la presència de colonisadors fenicis, grecs i romans (a partir del 1100 a. C. els primers) en les costes de l'Alce i sur peninsular.
En la península trobem els restants més antics de hominits en Europa, el Homo sp. i el Homo antecessor, la colecció de fòssils més àmplia de Homo heidelbergensis, uns pocs de Homo neanderthalensis i, per supost, d'Homo sapiens. Este últim nos ha llegat algunes de les millors representacions d'art parietal del món.
Els abundants monuments megalítics repartits per la geografia peninsular, aixina com les cultures calcolítiques dels Millers i Vila Nova i la del bronze del Argar, són clars exponents de l'evolució cultural ibèrica durant el Neolític i l'Edat dels Metals, procés que va culminar en l'entrada en la Protohistòria (segons la seua definició clàssica) dels tartesis i els íbers gràcies als testimonis que nos han deixat els pobles colonisadors i que han servit per a reconstruir part de l'història dels pobles àgrafs peninsulars.
| |||||||||||||||||||
