Jules Massenet
Jules Émile Frédéric Massenet, conegut popularment com a Jules Massenet (Saint-Étienne, França, 12 de maig de 1842 - París, França, 13 d'agost de 1912), fon un compositor francés del Romanticisme conegut principalment per les seues òperes, que foren molt populars durant finals del sigle XIX i principis del XX.
Biografia
Jules Massenet naix en Montaud, prop de Saint-Étienne, fill d'Alexis Massenet, industrial fabricant de persianes en Pont-Salomon. Quan tenia onze anys la seua família es trasllada a viure a París per a que ell puga estudiar en el Conservatori a on seria alumne d'Ambroise Thomas. Obté un primer premi de piano en 1859 i en 1863 guanya el Grand Prix de Roma gràcies a la seua cantata David Rizzio. Viu en eixa ciutat durant tres anys i coneix allí a Franz Liszt que li demanarà secundar-li en les seues faltes d'ensenyança. Al seu regrés a París compon la seua primera òpera, La Grand' Tante, en un acte, per a la Opéra-Comique en 1867. Comença a ser conegut en obres com a Don César de Bazan (1872) i Le Roi de Lahore (1872), sent el seu primer èxit, en 1873, l'oratori-drama Marie-Madeleine, que fon elogiat per compositors com Tchaikovski i Gounod.
Massenet deixa la composició per a servir com a soldat en la guerra Franco-prusiana, retornant al seu treball un any despuix d'acabar el conflicte, en 1871. En l'any 1878 fon nomenat professor de composició en el Conservatori de París, tenint entre els seus alumnes a Gustave Charpentier, Reynaldo Hahn, Charles Koechlin, Gabriel Pierné, Florent Schmitt, Albéric Magnard i Ernest Chausson.
(Secció per completar)