Guerra contra Nabis
Se coneix com Guerra contra Nabis al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre Esparta, polis grega governada pel tirà Nabis, i una coalició conformada per la Lliga Aquea, Pérgamo i Rodas, que contava en el recolzament de Roma i Macedònia. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.
Durant la Segona Guerra Macedònica (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a Esparta el control sobre Argos, una important ciutat en la costa egea del Peloponés. El fet de que Esparta encara continuara ocupant Argos després del fi de la guerra fon usat com pretext per Roma i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició antiespartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en Gitión i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de Esparta. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de Lacònia foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la Lliga Aquea i els pobles laconis foren posats baix protecció aquea.
Com resultat de la guerra, Esparta pergué la seua calitat de potència de Grècia. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps després, Esparta fon forçada a convertir-se en membre de la Lliga Aquea, el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.