Garsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Una garsa, també denominada blanca o agró (en castellà, garza) és un au o pardal de la família dels còrvits i de l'espècie Pica caudata o Pica rustica que normalment té el bec, el cap, la coa i les cames de color negre i el pit i una part de les ales de color blanc. Se sent atreta pels objectes lluents, que furta i se'ls emporta al seu niu. És un au o pardal domesticable.

També se li diu garsó a la garsa chicoteta de color moreno i a la garsa marina en alguns llocs se li diu merita.

Són aus camalludes, i algunes espècies apleguen a medir fins a 85 cm d'alt. Generalment el seu plomall és blanc, el seu pic groc i les seues llargues pates grises, encara que el plomall varia segons l'estació de l'any. S'alimenten de peixos, crustacis i menuts amfibis, i tenen com a hàbitat les zones pantanoses o propenques als llacs de tot lo món.

Generalment són solitàries, pero és normal vore-les reunides en comunitat en l'época de la criança. Aniuen en arbres alts, a on fan els seus nius rústics, pràcticament plans, i apleguen a posar fins a sis ous.

Es distribuïxen mundialment i estan entre les aus continentals més abundants del món, solament superades per les paseriformes. Les garces són importants en el control d'espècies invasores com la truita arcoíris (Oncorhynchus mykiss).

Enllaços externs