Bugia
La bugia és l'element que produïx l'encés de la mescla de combustible i oxigen en els cilindres, per mig d'una purna, en un motor de combustió interna d'encés provocat (MEP), tant alternatiu de cicle Otto com Wankel. El seu correcte funcionament és crucial per al bon desenroll del procés de combustió/expansió del cicle Otto, ya siga de 2 temps (2T) com de 4 temps (4T) i pertany al sistema de encés del motor.
Història
Les primeres patents per a la bugia són de Nikola Tesla, en 1898.[1] Casi al mateix temps Richard Simms (GB 24859/1898, 1898) i Robert Bosch (GB 26907/1898). Karl Benz també té el crèdit d'esta invenció. Pero a soles deu donar-se crèdit a la primera d'elles comercialment viable econòmicament i d'alt voltage inventada per l'ingenier de Robert Bosch nomenat Gottlob Honold en 1902 que va fer possible el desenroll dels motors de combustió interna.
Anàlisis de fallos
Tradicionalment, sobretot abans de l'aparició del encés electrònic i de la injecció electrònica l'anàlisis de l'aspecte de la bugia permetia determinar les condicions de funcionament del motor, sobretot de la proporció de mescla aire/combustible, la temperatura de funcionament, etc. Hui dia els sistemes de encés electrònic, la desaparició del distribuïdor, i fins a dels cables d'alta tensió, aixina com la correcció milimètrica de la mescla d'aire i combustible han minimisat els destorbaments deguts a la bugia.
Carbonisació humida
Quan la bugia presenta una apariència obscura lluenta, es tenen problemes de pas d'oli, el qual afecta el funcionament de la bugia ya que l'oli impedix el pas de la purna entre els electrodos de la bugia causant dificultats en l'arrancada. Causes de la carbonisació:
Casos típics:
- Vehículs en manteniment inadequat,
- Motos de motocròs utilisades per a passejar.
- Bugies mal elegides (massa fredes) per a un motor d'altes prestacions.
- Us de gasolina de baix octanage.
D'orige mecànic:
- Contra pressió del càrter.
- Vàlvula PCV obstruïda.
- Junta de culata deteriorada.
- Guies o reté de vàlvula deteriorats.
- Segments de pistons desgastats.
Conseqüències si no es corrig:
- El motor es pot apagar i no tornar a arrancar.
- Es danyarà el catalisador (si ho té).
- Consumirà massa oli.
- Aument de les emissions de monòxit de carbono (CO) i d'hidrocarburs (HC).
Solució correcta:
- Si es reconeix una o més possibles causes d'orige mecànic estes deuen reparar-se.
- Si es reconeix que existix una atra causa, deu instalar-se bugies en ranc tèrmic més calent que es troben en sintonia en les condicions operatives del motor.
Carbonisació seca
A mesura que s'acumula el carbó en la punta d'encés, en l'aïllador ocorreran fugues d'alt voltage resultant en falla d'encés, causant dificultats en l'arrancada i la marcha. Causes de la carbonisació:
- Mescla aire/combustible molt rica.
- Ajust incorrecte del carburador, estrangulador.
- Sistema d'injecció de combustible defectuós.
- Marcha en ralentí prolongada.
- Bugia massa freda.
Sobrecalentament
La superfície de l'aïllador en la punta d'encés té una coloració blanca en sediment moteat. Quan la temperatura de la bugia excedix els 870 °C, la punta d'encés actua com a font de calor encenent la mescla abans que la purna, ocasionant aixina una combustió anormal danyant ocasionalment al motor. Causes del sobrecalentament:
- Temps d'encés massa alvançat.
- Mescla aire/combustible massa pobre.
- Sistema d'injecció de combustible defectuós.
- Aigua de refredat i lubrificants insuficient.
- La pressió aplicada al turbocompressor és massa alta en un motor turbosoplat.
- Aprete insuficient de la bugia.
- Sediment acumulats en la cambra.
- Bugia massa calenta.
Brutea per plom
Generalment apareix com un sediment café-groguenc en la punta de l'aïllador, açò no pot ser detectat per un multímetro a temperatura ambiental, la falta d'encés es detecta quan la bugia alcança una temperatura entre 370°C i 420°C. Ara l'us de plom en gasolina està prohibit per a que este tipo de brutea no es genere.
Depòsits
Si s'acumulen depòsits en la punta d'encés, la temperatura de la bugia s'elevarà massa, i provocarà pre-ignició danyant el pistó.
Desgast normal
Els electrodos desgastats tindran dificultat per a produir les purnes, no mostrarà potència el motor, i gastarà més combustible, per lo que serà necessari instalar bugies noves.
Diferents estats de bugies
estat normal
vitrificada
desgastada
incrustada
engrasada
plea de carbonilla
Durabilitat
Les bugies modernes duren al voltant dels 30.000 a 40,000 km., en l'época dels huitanta la duració habitual de les bugies en els motors dels automòvils se situava entre els 10.000 a 15.000 km.
Grau tèrmic
El grau tèrmic és una mesura de la capacitat de la bugia per a dissipar la calor des de la cambra cap a la culata. El grau tèrmic d'una bugia no té relació en el voltage de funcionament. La mesura del grau tèrmic es determina per diversos factors; abans de res la llongitut de l'aïllant central de ceràmica i la seua capacitat per a absorbir i transferir la calor de combustió, el material de l'aïllador i el material de l'electrodo central.
- És l'habilitat que tenen les bugies per a dissipar la calor existent en la cambra cap al sistema de refredat del mateix motor.
- El ranc tèrmic s'expressa per mig d'un número.
- Un número més alt representa una bugia de tipo calent.
- Un número més baix representa una bugia de tipo fret, encara que açò depén de la numeració de cada marca.[2]
- El ranc tèrmic és molt important ya que una selecció inadequada d'este repercutiria en danys per al motor.
Vore també
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Bujía de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Plantilla:Palés USPTO en el que es dissenya un sistema temporisat d'ignició repetida
- ↑ Taula A6 segons Bosch indica el grau.