Behedety
Behedety, Behedeti o Behdeti és un deu de la mitologia egipcíaca adorat en Behedet, principalment en el nomo 17 del Baix Egipte i per això és conegut com el de Behedet. No obstant, existien varis llocs coneguts nomenats Behedet, que principalment són: Behedet del Nort (hui en algunes discrepàncies entre Damanhur) i Tell el-Balamun, Behedet del Sur (hui Edfu) i Behedet de l'Est (Lepidotonpolis, hui Nag el-Mescheich).
Behedety ya era conegut des del Regne Antic en aparéixer la seua image en els panels subterràneus del complex funerari d'Hor Netcheryjet en Saqqara, identificant-ho com a Behedety, en funcions de divinitat associada al tro i la sobirania del regne unificat.
A partir de la Dinastia IV comença a canviar la seua funció teològica i representació, apareixent com a disc solar alat durant el regnat d'Esnefru i en escenes de Heb Sed en dos ales de falcó desplegades, unides per un disc solar. Posteriorment seria una divinitat subsidiària de les deidats egipcíaques Horus i Hor-Behedety.
En el periodo grecorromà d'Egipte, va ser el deu principal del nomo 2 de l'Alt Egipte (Behedet del Sur) i del nomo 17 del Baix Egipte (Behedet del Nort). Ademés, l'Horus de Buto, Re-Behedety i Re-Harajte Behedety varen aparéixer com a manifestacions de Behedety.
Representacions
En Edfu, Dendera, Karnak i Medinet Habu se li pot trobar habitualment. El faraó, com una esfinge en un ungüent en les pates davanteres front a una deitat, mentres que Behdety com a sol alat vola sobre ell. En Esna, Behedety, es representa com a falcó volador i disc solar sobre el rei.
En una atra iconografia estàndar, Behedety protegix com un sol alat en un anj el nom de tro del rei. Els noms del sol alat s'escriuen de fòra a dins. El nom del rei es troba en els llindars de les portes, en llocs de pas i també en determinades escenes rituals.
Adicionalment, apareix com a sol en ales i dos ureos, el uadyet (en grec Uto) de les ciutats Pe i Dep (Buto). Behedety també va ser representat com Shu o Sopdu.
Conexions mitològiques
Provablement Behedety s'originara en els nomos 4 i 5 del Baix Egipte. Va ser el deu principal dels temples d'Edfu. En la seua apariència Sopdu era el fill de Sopdet. Hi ha molts epítets coneguts, un per a cada u de les seues característiques, com el del colorit plomall. Va lluitar pel seu pare Re, quan és acossat pels seus enemics i protegix a Harsiese, fill d'Osiris i Isis davant de Seth. Va ser assumit per l'Horus de Edfu i apareix com Hor-Behedety.
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
- H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
- Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
- Thode, Rosa. Atum, en egiptologia.org
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Hart, George (1986). A Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses (en anglés). ISBN 9780415059091
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X