Teorema de Pitàgores

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Pythagorean right angle.svg

El teorema de Pitàgores establix que en tot triàngul rectàngul, el quadrat de la llongitut de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats de les respectives llongituts dels catets. És la proposició més coneguda, entre unes atres, de les que tenen nom propi de la matemàtica.[1]


En tot triàngul rectàngul el quadrat de la hipotenusa es igual a la suma dels quadrats dels catets.


Si un triàngul rectàngul té catets de llongituts <math> a \,</math> i <math> b \,</math>, i la mesura de la hipotenusa és <math> c \,</math>, es fòrmula que:

1

De la equació (1) es deduïxen fàcilment tres corolaris de verificació algebraica i aplicació pràctica:

Plantilla:Pitàgores (fòrmules pràctiques)

Història

Respecte dels babilonis hi ha esta nota:

Des del punt de vista matemàtic, les novetats més importants que registren els texts babilònics es referixen a la solució algebraica d'equacions llineals i quadràtiques, i el coneiximent de la nomenada "teorema de Pitàgores" i de les seues conseqüències numèriques.

El teorema de Pitàgores té este nom perque la seua demostració, sobretot, és esforç de la mística escola pitagórica. Anteriorment, en Mesopotamia i el Antic Egipte es coneixien ternes de valors que es corresponien en els costats d'un triàngul rectàngul, i s'utilisaven per a resoldre problemes referents als citats triànguls, tal com s'indica en algunes tablilles i papirs. No obstant, no ha perdurat cap document que exponga teòricament la seua relació.[3]La piràmide de Kefrén, datada en el sigle XXVI a.C., va ser la primera gran piràmide que es va construir basant-se en el nomenat triàngul sagrat egipcíac, de proporcions 3-4-5.

Enllaços externs


  1. Ribnikov. Història de la matemàtica. editorial Mir. Moscou.
  2. Julio Rey Pastor y José Babini. Historia de la matemática, pág. 22; ISBN 84-7432-807-1
  3. Marc-Alain Ouaknin. El misterio de las cifras, pp 221-224. ISBN 9788496222465