Bufa
La bufa o bufeta és un orgue membranós intern que tenen molts mamífers a on per mig dels ureters, es va depositant l'orina que produïxen els renyons.
Forma part del sistema genitourinari i és un orgue buit múscul-membranós que forma part del tracte urinari i que rep a l'orina dels uréters, l'almagasena i l'expulsa a través de l'uretra a l'exterior del cos durant la micció.
En grec, bufa s'escriu κύστις [cistos], d'a on deriven paraules com cistitis, cistotomía o cistoscopia.
Funció
L'orina, excretada pels renyons, s'acumula en la bufa pel drenage de dos uréters, abans de ser eliminada per la micció. L'orina ix de la bufa a través de l'uretra, un únic tubo muscular que termina en una obertura nomenada meato urinari, per a on ix del cos. La micció implica canvis musculars coordinats que involucren un reflex basat en la columna, en majors impulsos del cervell. Durant la micció, el múscul detrusor es contrau i l'esfínter urinari extern i els músculs del perineu es relaixen, lo que permet que l'orina passe a través de l'uretra i fòra del cos.
== Ubicació == La bufa urinària està situada en l'excavació de la pelvis. Per davant està fixada al pubis, per darrere llimita en el recte, en la part superior de la próstata i les vesícules seminals en l'home, i en la vagina en la dòna. Per dalt està recoberta pel peritoneu parietal que la separa de la cavitat abdominal, i per avall llimita en la próstata en l'home i en la musculatura perineal en la dòna.
Regions de l'interior de la bufa
- Trígono vesical: Els uréters entren en la bufa diagonalment a través de la paret dorsolateral, en un àrea nomenada trígono, que té forma triangular i ocupa l'àrea corresponent a la paret posteroinferior de la bufa. L'orifici intern de l'uretra definix el punt inferior del triàngul que dibuixa el trígono
- Ápex vesical: El lligament mig umbilical conecta en l'ápex de la bufa
- Cúpula vesical: És la part superior i més àmplia de la bufa, que aumenta considerablement de volum, com una esfera, quan està plena d'orina
- Coll vesical: Està conectat en el pubis a través del lligament pubovesical en les dònes, i pel lligament puboprostático en hòmens
Malalties de la bufa urinària
Les principals són:
- Cistitis
- Càncer de bufa
- Síndrome de l'abdomen en pruna passa
- Incontinència urinària
- Traumatisme de bufa
- Cistitis intersticial
Vore també
Referències
- Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
- Barrett, Kim E; Barman, Susan M; Yuan, Jason X-J; Brooks, Heddwen (2019). «37. Renal function & Micturition: The Bladder». Ganong's review of medical physiology (26th edición). New York. pp. 681-682. ISBN 9781260122404. OCLC 1076268769
- Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
- Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
Bibliografia
- Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
- Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
- Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
- Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bufa.