Tlálocayotl
Revisió de 16:48 22 abr 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
Tlálocayotl (del nàhuatl: Tlalokayotl ‘relatiu al lloc de Tláloc’‘Tlalokan, lloc de Tláloc; yotl, sufix abstracte’), en la mitologia asteca, és el deu del vent de l'Est. És una de les quatre personificacions del vent a través dels quatre punts cardinals, les personificacions dels vents del Sur, de l'Oest, del Nort i de l'Est.
Encara que tots Mictlanpachécatl, Huitztlampaehécatl, Cihuatecayotl i Tlálocayotl estaven baix el mando de Ehécatl, el deu del vent i advocació de Quetzalcóatl, estos també estaven baix el domini dels regentes de dites direccions hemisfèriques o quadrants Tezcatlipoca (Nort), Xipetótec (Este), Quetzalcóatl (Oest) i Huitzilopochtli (Sur).
Referències
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
- «Pahtécatl». Arqueología Mexicana
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaçox externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tlálocayotl.