Josep Escrig i Martínez
| Josep Escrig i Martínez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Lexicógraf | ||
| Naiximent: | 1791 | ||
| Lloc de naiximent: | Llíria, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1869 | ||
| Lloc de defunció: | Llíria, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - † 1869), fon un lexicógraf valencià.
Estudià filosofia i dret en l'Universitat de Valéncia, i treballà d'assessor jurídic per al Duc d'Alba i el Duc de Llíria.
Al ser d'idees lliberals, en l'any 1829 fon tancat durant 26 mesos, i en 1836 fugí dels carlistes de Llíria, cap a Valéncia. Allí, publicà un "Diccionario valenciano-castellano" en l'any 1851, "dedicado á la sociedad económica de Amigos del País de esta ciudad de Valencia", compilant les obres de Justo Pastor Fuster, Carles Ros i Lluís Lamarca, i afegint algunes formes populars que no eixien en estes.
Constantí Llombart i Ramon Andrés i Cabrelles publicaren en l'any 1887 una tercera edició (que en realitat era una segona edició), deformada a l'incorporar galicismes, catalanismes i occitanismes, totalment inexistents en la llengua valenciana del moment.
En esta obra s'inspiren molts diccionaris valencians posteriors, com el de Jogim Martí i Gadea.
Obra
- Diccionario valenciano-castellano, Imprenta de J. Ferrer Orga, Valéncia, 1851
Bibliografia
- VV.AA, "Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià", RACV, Valéncia, 2004. ISBN 84-96068-57-9