José Luis Gimeno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

José Luis Gimeno Ferrer (Castelló de la Plana, 1942) és un arquitecte i polític valencià). És membre del Partit Popular de la Comunitat Valenciana des de la seua fundació. Fon durant dèu anys l'alcalde de Castelló de la Plana (1995-2005).

Biografia

José Luis Gimeno naixqué en l'any 1942 en la ciutat de Castelló. És arquitecte de professió. Els seus yayos foren també polítics, Norberto Ferrer i Vicente Gimeno Michavila.

Anys arrere havia format part de la Coordinadora pro Llibertat d'Ensenyança en Valencià, a on s'oponia a l'obligatorietat de l'ensenyança de la llengua valenciana.

Inicià la seua carrera política com a militant d'Aliança Popular (AP) i seguidament despuix de la seua dissolució, va passar a militar en el Partit Popular (PP). En l'any 1987 va començar sent regidor en l'Ajuntament de Castelló de la Plana.

Posteriorment el 15 de juny de 1995, passà a ser el nou alcalde de la ciutat de Castelló, en successió de Daniel Gozalbo Bellés del PSPV-PSOE. Fon alcalde de Castelló durant uns dèu anys i el dia 29 de giner de 2005 va dimitir del seu càrrec i en el seu lloc passà a ocupar l'alcaldia Alberto Fabra Part.

Despuix de la seua dimissió fon nomenat pel llavors President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, com a Conseller Delegat de l'entitat pública Castelló Cultural, a on se li va encomanar la tasca de traure avant el nou proyecte de la Ciutat de les Llengües. Finalment el 17 de decembre de l'any 2012 fon cessat d'eixe càrrec pel Govern valencià.

El IEC en terres valencianes

L'any 2011 sent l'alcalde de Castelló, José Luis Gimeno (PPCV) i regidor de cultura, Miguel Ángel Mulet (PPCV), el PPCV cedix un local públic (Casa de la Cultura, carrer Antonio Maura) per a que s'instale l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per primera volta en terres valencianes, en Castelló. (El País, 8.6.2001).

Josep Esteve Rico Sogorb, de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA), escrigué un artícul d'opinió en el periòdic Levante-EMV (26 de juny de 2001) titulat IEC en Castelló, atentat a l'idioma, que, entre atres coses, diu:

El perviure de la parla autoctona -i la de qualsevol llengua- deuria d'estar sempre bassat en la potenciacio de lo propi i mai en l'immersio en atres llengües per molt similars que pareguen. Cal lluitar a favor de la nostra personalitat, d'allo que nos identifica i diferencia. Aquelles parles -com el valencià- que són objecte d'un etnocidi-genocidi llingüistic be per l'efecte d'atres llengües invasores, la pròpia inercia o motius politics...; estan condenades a desapareixer.

Controvèrsia

Apart de facilitar l'entrada de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en terres valencianes, també durant les seues llegislatures com a alcalde, ha segut marcat per l'expansió urbanística i per les seues polèmiques declaracions sobre Francisco Franco o la Divisió Blava.

Una atra polèmica, criticada per l'esquerra, fon la decisió de donar noms de carrers a personages que han ocupat càrrecs en el règim franquiste com Ramón Serrano Suñer o Fernando Herrero Tejedor.

També l'oposició d'esquerres en l'ajuntament, el va acusar de corrupció pels contractes de concessió d'obres públiques.

En l'época que va eixercir de Conseller Delegat de Castelló Cultural, fon durament criticat, fins que el Govern valencià el va cessar del càrrec en decembre de 2012.

Un llibre d'ell sobre els carrers de Castelló i el seu significat fon editat i censurat per l'ajuntament, no arribà a vore la llum.

... según el equipo de Gobierno, que exaltan aspectos como la dictadura franquista, la figura de Franco u otros personajes relacionados con aquella fases de la historia española, que dieron nombre temporal a algunas calles de la localidad.
(ABC, 9.9.2002)

Enllaços externs