Catolicisme polític

El Catolicisme polític és un concepte polític i cultural que promou les idees i la doctrina social de l'Iglésia catòlica en la vida pública a través de l'acció de govern.

Història

El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller Otto von Bismarck per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prúsia, i despuix en tota l'Alemanya unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el Kulturkampf.

Des d'Alemanya, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a Àustria-Hongria, especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "Acció Catòlica" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.

Despuix de l'encíclica "Rerum novarum" de l'any 1891 del Papa León XIII, els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seua encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del capitalisme i el lliberalisme. Poc despuix de la publicació del document, dins del moviment obrer, que prèviament havia començat a florir en Europa i més tart en Amèrica del Nort, varen escomençar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.