Estats Pontificis
Els Estats Pontificis foren els territoris en la península itàlica baix l'autoritat temporal del Papa, des de l'any 751 fins a 1870. Es trobaven entre els principals estats d'Itàlia des de més o menys el sigle VIII fins que la península italiana fon unificada en l'any 1861 pel regne de Sardenya. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a l'any 1870. Entre 1870 i 1929, el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El Papa Pio XI i Benito Mussolini finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la Ciutat del Vaticà, al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de Roma, en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.