Repúbliques marítimes
La definició de repúbliques marítimes (a voltes conegudes com a repúbliques marineres) es pot estendre a algunes ciutats costeres, italianes o no, que entre els sigles X i el XV varen gojar d'una prosperitat econòmica gràcies a la seua activitat comercial, en un marc d'àmplia autonomia política. Generalment, la definició es referix en especial a quatre ciutats italianes: Amalfi, Gènova, Pisa i Venècia.
No obstant, atres ciutats de l'àrea també gojaven d'independència (govern autònom en forma de república oligàrquica, moneda i eixèrcit, entre uns atres), havien participat en les Creuades, contaven en una flota naval, tenien fundagos (colónies comercials), «cònsuls de les nationes», que vigilaven els interessos comercials de les seues respectives ciutats en els ports mediterràneus, i poden ser incloses de ple dret entre les repúbliques marítimes. Estes ciutats eren Ancona[1], Gaeta, Noli i Ragusa.
Referències
- ↑ Armando Lodolini, Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma 1967; Mario Natalucci Ancona città millenaria; Costanzo Rinaudo, in Rivista storica italiana, Vol. 88; Guglielmo Heyd Le colonie commerciali degli Italiani in Oriente nel Medioevo, Vol. 1; Alberto Guglielmotti Storia della marina Pontificia dal secolo ottavo al decimonono, Vol. 1; Antonio Leoni, Istoria d'Ancona Capitale della Marca Anconitana, Vol. 1; www.batsweb.org/Scienza/AnconaPesaro/Storia/medioevo
Bibliografia
- Benvenuti, G. (1989). Le Repubbliche Marinare. Amalfi, Pisa, Genova, Venezia. Roma: Newton & Compton editori s.r.l.
- Durant, Will (1953). The Renaissance. New York: MJF Books. ISBN 1-56731-016-8
- Frugoni, A. (1958). Le Repubbliche Marinare. Torino: ERI.
- Gianfaldoni, P. (2001). Le antiche Repubbliche marinare. Le origini, la storia, le regate - CLD.
- Lodolini, Armando (1967). Le repubbliche del mare, edizioni Biblioteca di storia patria, a cura dell'Ente per la diffusione e l'educazione storica, Roma.