Tramvia
Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, en els propis carrers sense separació del restant de la via o en separacions de chicoteta alçada.
En alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han segut i són un mig de transport molt estés.
S'utilisaren durant una part del sigle XX en diverses ciutats com Barcelona o Valéncia, pero foren abandonats durant un llarc periodo, i despuix tornaren a ser considerats i reintroduïts en algunes ciutats a finals del sigle XX.
Infraestructura
En la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar els dos costats, per a fer possible la circulació dels coches. Unes atres vegades van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (a menys ampliada i menys pes per metro llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta e inclús metàliques.
L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, per mig d'un tròlei, que a sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril. Combino Supra Budapest NF12B and UV trams in Budapest.
Ventages i inconvenients
El tramvia té com ventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'autobús, contamina menys (al menys en el lloc per a on circulen; la contaminació pot ser a on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita allumenació en els passadiços ni en les andanes). La seua infraestructura és molt més barata, lo que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidea dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja en la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.