Antonio Gómez Davó
Antonio Gómez Davó (Valéncia, 1890 - † 1971), fon un arquitecte valencià.
Biografia
Antonio Gómez Davó naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1890, obtenint el títul d'arquitecte en l'Escola d'Arquitectura de Madrit en 1917.
La seua obra la realisà principalment en estil neobarroc, si be té obres d'una marcada concepció moderna, com l'edifici Serratosa en el carrer Moratín, també es va dedicar al disseny d'interiors i mobiliari. Deixant una interessant i monumentalista obra, de la que destaquen l'edifici de la Caixa d'Aforros en el carrer de la Mar, els de la plaça de Bisbe Amigó, carrer Carabasses, plaça del Dr. Landete, aixina com la clínica de la Cigonya i la residència per a senyores en Governador Vell, tots estos per a la mateixa entitat; edifici del Banc de Valéncia en colaboració en Javier Goerlich i Vicent Traver; per a l'Institució de Protecció de menors el complex de Sant Francesc Xavier en l'avinguda de Campanar, del que queda en peu la capella, va realisar també numerosos proyectes per a segones residències en les afores de la ciutat de Valéncia.
El seu net, Antonio Gómez Gil, despuix d'haver estudiat la seua obra completa durant cins anys, manté l'hipòtesis sobre l'us del marbre de Vilamarchant, tant característic de Valéncia, comenta:
No fon l'únic en Espanya que perseguia eixe fi, pero era un d'els que assumia els detalls ornamentals vernàculs. El cas més famós d'eixa actitut, pero abstraent l'ornat, fon l'aragonés Fernando García Mercadal. Eixa postura li feu conectar en les vanguardes europees. El meu yayo es va abraçar a la decoració vernàcula, en formes vanguardistes, fins a la seua jubilació, ho va fer sempre. Per això no deu
estranyar que preferira materials valencians, sobretot de calitat com el marbre de Villamarchant, ad atres productes.Un gran arquitecte que en la seua obra va ajudar a difondre el marbre valencià pels edificis de la ciutat de Valéncia de mitan del sigle XX. Fon l'arquitecte que va eixir en més revistes especialisades de la seua época. Les seues obres seran les més publicades en les revistes d'arquitectura de l'época, tant nacionals com a estrangeres. Està considerat el màxim exponent del neobarroc valencià, a pesar d'això en la década dels trenta realisarà edificis de marcada i expressiva modernitat, en la ciutat de Valéncia i els núcleus de segona residència que sorgixen en les afores. També és important el seu treball com a interiorista i dissenyador de mobiliari modern.
Fallí en l'any 1971 deixant una interessant i monumentalista obra.