Anex:Refranys valencians
Este artícul pretén arreplegar els refranys valencians en una llista. Si voleu una explicació d'algú refrany, seleccioneu el refrany corresponent.
- ¡ “Ma” que t'agrada fer-me parlar !
- ¡ “Ma” que té collons la cosa !
- ¡ … I lo que te rondaré morena… !
- ¡ A quin sant ! ¡ Clar que no !
- ¡ Afanyat, al final t'agafarà el bou !
• ¡ Ara mare ! • ¡ Bo està el porc ! • ¡ Che, ves a fer la mà ! • ¡ Chica, no sigues romancera. ¡ Quin romanç ! • ¡ Chica, que hi ha roba estesa ! • ¡ Este/a chiquet/a és un trenca braços ! • ¡ I “dale”, torna-li la trompa al chic ! • ¡ La figa de ta mare/germana/tia ! • ¡ Mira-la, la delicada de Gandia ! • ¡ No te caurà la figa en terra, no ! • ¡ Que “guapa” ! Com el cul de l’aca • ¡ Que fill de puta eres ! • ¡ Quin pato ! ¡ Quin avorriment ! • ¡ Salut i força en el canut ! • ¡ Te deixarà en una mà davant i un atra darrere ! • ¡ Ves a tocar-li la figa a ta mare/a ta tia ! • ¡ Ya està !... la cama “trencà” • ¿ Aigua cau ? Senyal de pluja • ¿ Això ho has dit tu ? • ¿ Com quedarem en la compra del burro ? • ¿ Parle yo o passa un carro ? • ¿ Que t'ha paregut, morrut ? • ¿ Qui t’ha fet eixe forat ? Li diu el mort al degollat • A bona son no hi ha llit dur • A burro vell, albarda nova • A cada porc li arriba el seu Sant Martí • A fam de llop, dent de gos • A gallina forastera tots la piquen • A gos flac tot són puces • A grans mals, grans remeis • A l’amic reconciliat, mira’l en un ull obert i l’atre tancat • A la dona i a la cabra, corda llarga • A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res • A la primera cullerada, mosca • A la taula i al llit, al primer crit • A la tercera, va la vençuda • A la vora del riu no faces niu • A mal d’orella, llet de femella • A Nadal creix el dia un pas de pardal • A on donen molt, no vages • A on hi ha gall, no hi canten gallines • A on hi ha hagut foc, sempre hi queda algun caliu • A on hi ha hagut, sempre queda • A on hi ha patró, no manen mariners • A on no hi ha sanc, no es poden fer botifarres • A on tingues el niu, no poses el piu • A on va la corda, va el poal • A pardal vell, gàbia nova • A paraules nècies, orelles sordes • A qui li pique, que es rasque • A qui no paga tots els saluden • A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, a Sant Vicent de la Roda creix el dia una hora • A Santa Llúcia, un pas de puça • Abans d’ensenyar, deprén • Abans els porcs que la casa • Afortunat en el joc, desgraciat en amors • Aigua passada, no mou molí • Al bon entenedor, poques paraules basten • Al cel que vages, no vages davant • Al llit i a la taula, a la primera paraula • Al pa, pa, i al vi, vi, i l’aigua clara • Al pobre, el sol se’l menja • Al preguntador, mentires en ell • Al saber, li diuen sort • Al sant enfadat, no resant-li està pagat • Allà a on mengen dos, hi mengen tres • Animal que no conegues, no li toques les orelles • Animal que vola, cap a la caçola • Aprenent de tot, mestre de res • Aquell que renta el cap al burro pert temps i sabó • A qui Deu no li dona fills, el dimoni li dona nebots • A qui és burro, que l’albarden • A qui no li agrade, que no mire • A qui no li agrade, que no s’ho menge • A qui no té faena, Deu li’n dona • Al amor el pinten cego • Al burro mort, les garrofes, per baix del rabo • Al mal temps, bona cara • Al que poc li costa, poc li dol • Al saber, li diuen sort • Alegria secreta, alegria incompleta • Amor de monja i pet de frare, tot és aire • Anem anant, els uns darrere i els atres davant • Ara que parlem d’escopetes, mon pare tenia un trabuc • Arrancada de cavall i parada de somera • Baixa i conta les gallines. Ya estan contades. Quantes n’hi ha? Una • Barca vella no aguanta vela nova • Barca vella, bony o forat • Be està lo que be acaba • Bellea i flors de maig, en un dia me’n vaig • Bon vent i barca nova • Bufar en caldo gelat • Busca qui t’ha pegat, rabo de gat • Cada casa és un món • Cada cosa al seu temps • Cada dia no és Nadal • Cada olleta té la seua tapadoreta • Cada ovella, en la seua parella • Cada persona és un món • Cada u en sa casa, i Deu en la de tots • Cada u és cada u • Cada u s’apanya com pot • Cada u sap a on li apreta la sabata • Cada u en sa casa sap a on es penja el cresol • Cada u és fill de sa mare • Cal tindre amics fins en l’infern • Casa de dos portes, mala és de guardar • Casa robada, casa assegurada • Català si no te l’ha fet, te la farà • Caure del fóc a les brases • Cel rogenc, o pluja o vent • Cel roig al matí, pluja en camí • Chics i polls, caguen la casa • Cobra fama i posa’t a dormir • Com el gos de l’hortolà que ni menja ni deixa menjar • Com en casa no hi ha res • Companyia de dos, el meu gos i yo • Comprar barat és comprar dos voltes • Confia en Deu, pero corre • Cria corps i et trauran els ulls • Criada nova, perol trencat • Cul que veig, cul que vullc • D'a on no hi ha no es pot traure • D’ací a cent anys, tots pelats • D’ilusions també es viu • Darrere de l’u ve el dos • De chicotet se cria l’arbre dret • De desagraïts, l’infern és ple • De donar ningú es fa ric • De forner canviaràs, pero de lladre no escaparàs
- De gotes d’aigua es fan els rius
- De la festa, la vespra
• De lo mal del piu, el Nostre Senyor es riu • De lo que et diguen no et cregues res, i de lo que veges, la mitat només • De lo que et menges, es cria • De lo que et menges, et creix • De mal arbre ixen males rames • De més alt n’han caigut • De moliner canviaràs, pero de lladre no t’escaparàs • De nit, al rei mate, i de dia l’acate • De nit, tots els gats són negres • De riquea i de santitat, la mitat de la mitat • De tal pare, tal fill • De tot hi ha en la vinya del Senyor • De treballar, ningú es fa ric • De visita, tots som bons • Deixar córrer el carro • Deixa't estar, no te sofoques que no arribarà la sanc al riu • Del dit al fet, hi ha gran tret • Del ric el remei, del vell el consell • Del vell, el consell
- Despuix d’Ibi, Tibi
- Deu ajuda a qui s’ajuda
- Deu et guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa
Vore també
Bibliografia
- Tratat de adages y refranys valencians de Carlos Ros
- Rondalla de Rondalles de Galiana.
- El refraner valenciá de Estanislao Alberola (1928).
- En Trellat y Sao de Joan Benet.
- Pulles del Cabanyal, de Vicenta Plaza Valls (2019)