Stephen Hawking
Stephen William Hawking | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Britànica | ||
Ocupació: | Físic | ||
Naiximent: | 8 de giner de 1942 | ||
Lloc de naiximent: | Oxford, Regne Unit | ||
Defunció: | 14 de març de 2018 | ||
Lloc de defunció: | Cambridge, Regne Unit |
Stephen William Hawking (Oxford, Regne Unit, 8 de giner de 1942 - Cambridge, Regne Unit, 14 de març de 2018) fon un físic teòric, astrofísic, cosmòlec i divulgador científic britànic.
Els seus treballs més importants varen consistir en aportar, junt en Roger Penrose, teoremes respecte a les singularitats d'espai-temps en el marc de la relativitat general i la predicció teòrica de que els forats negres emetrien radiació, lo que es coneix hui en dia com a radiació de Hawking (o a voltes radiació Bekenstein-Hawking).
Una de les principals característiques de la seua personalitat fon la seua contribució al debat científic, a voltes apostant públicament en atres científics, el cas més conegut és la seua participació en la discussió sobre la conservació de l'informació en els forats negres.
Biografia
Hawing era membre de la Real Societat de Londres, de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units. Fon titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques (Lucasian Chair of Mathematics) de l'Universitat de Cambridge des de 1979 fins a la seua jubilació en l'any 2009.
Entre les numeroses distincions que li varen ser concedides, va rebre dotze doctorats honoris causa i fon guardonat en l'Orde de l'Imperi Britànic (grau CBE) en l'any 1982, el Premi Príncip d'Astúries de la Concòrdia en 1989, la Medalla Copley en 2006, la Medalla de la Llibertat en 2009 i el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneiximent en l'any 2015.
Hawking patia una malaltia motoneuronal relacionada en l'esclerosis lateral amiotròfica (ELA) que se li va diagnosticar en només 21 anys i que va anar agravant el seu estat en el pas dels anys, fins a deixar-ho casi completament paralisat i li va forçar a comunicar-se a través d'un aparat generador de veu. Es va casar en dos ocasions i tingué tres fills.
Obra
Com a autor de llibres divulgatius sobre ciència va alcançar enormes èxits de vendes, en els que discutix sobre les seues pròpies teories i la cosmologia en general, com a Breu història del temps: del Big Bang als forats negres (A Brief History of Clave: From the Big Bang to Black Holes), de 1988, i que estigué en la llista de bestsellers del The Sunday Claves britànic durant 237 semanes, Brevíssima història del temps (A Briefer History of Clave), de 2005, en colaboració en Leonard Mlodinow, en la que va tractar d'explicar de la manera més senzilla possible l'Història de l'Univers, motiu pel qual se li va conéixer com L'historiador del temps o L'historiador de l'univers, i L'univers en un clafoll d'anou (The Universe in a Nutshell), de l'any 2001.