Real Decret
En el sistema jurídic espanyol, un Real decret és una norma jurídica en ranc de reglament que emana del poder eixecutiu (el Governe) i en virtut de les competències prescrites en la Constitució. No obstant, no cal confondre el contingut en la forma d'aprovació: els actes que emanen del Consell de Ministres adquirixen la forma de real decret (que és, per tant, la forma en que es revist l'acte), pero no tot real decret és un reglament (això dependrà del contingut).
En qualsevol cas, el real decret se situa en l'orde de prelació de les normes jurídiques immediatament despuix de les normes en ranc de Llei i abans de la Orde Ministerial. La seua diferència en la primera és que emana del poder eixecutiu i no del poder llegislatiu. La seua diferència en la segona és que el real decret precisa per a la seua adopció de l'aprovació del Consell de Ministres exclusivament, mentres que l'Orde Ministerial pot establir-se per part d'un sol ministre.
Tant els reals decrets com les Órdens Ministerials integren la potestat reglamentària de l'Administració Pública. Els reglaments, en virtut del principi de jerarquia normativa, no poden contradir lo dispost en les lleis i la Constitució prohibix que regulen una série de matèries que reserva a la llei.
Un Real decret és sancionat pel Rei i refrendat pel president del Govern o pels ministres competents.