Legió Estrangera
Escomençava abril de l'any 1831 quan el rei Lluís Felip firmà el decret. La fundació de la Legió Estrangera matava dos pardals d'un tir: en ella França s'afirmava en el nort d'Africa i se treya de damunt a gran cantitat de refugiats "indesijables". No preguntaven als reclutes res acosta del seu passat i els ofrecien, a la veta de cinc anys, un nou nom i la ciudadania francesa.
Ingressaven els que ya no tenien res que perdre: assessins, perseguits polítics, condenats a mort. En teoria no podien entrar fugitius de la Justicia, pero ningú preguntava al recluta si el nom que posava en el contracte era verdader o fals. Total, fer-se legionari era oblidar-se de la vida anterior i convertir-se en un ser anónim, part d'una maquinaria feta per a véncer o morir. "La Legió és la nostra patria" era - es- el seu lema; "França és la nostra mare", cant l'himne.
Tingueren el seu batisme de foc en Argelia a l'any següent, contra araps i berebers que se resistien a la conquista. Triumfaren els estrangers i conten que, despuix del combat, durant varis dies en els mercats se vengueren mils de cercols fets en pentols d'orelles dels vençuts.
El mit
La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del Sahara, un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiria un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.
En el temps escomençaren a fer-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà Hollywood en la pelicula Beau Geste (1939).
Una de les histories parla del general Negrier, qui tenia al seu càrrec doscents soldats. El cap arap havia conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Tenia raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.
Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons (Mèxic), en abril de l'any 1863, quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua ma de fusta, puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La ma de Danjou fon recuperada i hui es la maxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Legió Estrangera.