Buccina
Revisió de 11:58 20 març 2017 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Image d'una buccina extreta de la duodècima edició de l'Enciclopèdia Britànica.
La buccina era un instrument musical de vent utilisat per l'eixèrcit romà. Originalment era un tubo metàlic d'entre 11 i 12 peus de llongitut, estret, i que es feya sonar gràcies a una boquilla en forma de copa. El tubo s'enroscava sobre sí mateixa des de la boquilla fins a l'amplificador de sò en forma d'una gran C l'estructura de la qual s'enfortia per mig d'una barra que travessava la curva.
El músic podia utilisar la barra per a donar més estabilitat a l'instrument, mentres que el tubo de sò es curvava per damunt fins a quedar per damunt del seu cap o del seu muscle.
Servia per a fer diverses senyals en el campament com, per eixemple, senyalisar les guàrdies.
Este instrument és l'antecessor de la trompeta i del trombó.
Vore també
Discografia
- Synaulia, Music of Ancient Rome, Vol. I – Wind Instruments - Amiata Records ARNR 1396, Florence, 1996.
Referències
- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
- Antcliffe, Herbert: "What music meant to the Romans" en Music & Letters 30(30):338, 1949.
- Bonanni, Filippo: Antique Musical Instruments and their Players, Dover Publications reprint of the 1723 work, Gabinetto armonico with supplementary explanatory material. New York: Dover Publications, 1964.
- Comotti, Giovanni: Music in Greek and Roman Culture. Baltimore: Johns Hopkins, 1989.
- Donaldson, G. H.: "Signalling communications and the Roman Imperial Army" en Britannia 19:351–352, 1988.
- Grout, Donald J. & Palisca, Claude V.: A History of Western Music. New York: W. W. Norton, 1996.
- Meucci, Renato: "Roman military instruments and the Lituus" en The Galpin Society Journal 42:86, 1989.
- "Horn" y "Trompete" en Reallexikon der germanischen Altertumskunde, Heinrich Beck u.a. (Hrsg.). Berlin & New York: de Gruyter, 1973, Bd. 15, S. 121–130. ISBN 3-11-016649-6