Idioma català
| Català Català | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Espanya, França, Itàlia i Andorra |
| Regió: | Andorra, Alguer, Perpinyà i Catalunya |
| Parlants: | 4,4 millons |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Itàlica |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Andorra i Espanya en la regió de Catalunya |
| Regulat per: | Institut d'Estudis Catalans |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | ca |
| ISO 639-2 | cat |
| ISO/FDIS 639-3 | cat |
| SIL | {{{sil}}} |
| En color taronja, el català. | |
| vore també: llengua | |
El Català és una llengua romanç parlada per 4,4 millons de persones. Pronunciat en valencià [kataˈla] (en català es pronúncia [kətəˈla]).
Orige de la Llengua Catalana
L'orige del català encara està siguent molt estudiat ya que no hi ha una teoria exacta, una de les mes recolzades es la de que prové del Llemosí/Provençal parlat en la Marca Hispànica desde els pirineus arribant hasda un punt de fusió en el llatí encara desfragmentant-se en la zona de Al-Andalus.
Extensió del Català
El Català és una llengua parlada en Catalunya, Andorra i El Roselló o Perpinyà, pero la corrent política del pancatalanisme afirma que també la utilisen en lo Regne de Valéncia i en les Illes Balears pel seu paregut en el Català.
Postura valencianista, balearista i aragonesista
Els defensors del mossarabisme, defenen que la llengua catalana no es la mateixa que la llengua valenciana, atenent a les seues grans diferenciacions i al seu orige diferent, tal i com afirmen les resolucions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i els numerosos estudis d'historiadors i filólecs.
Postura pancatalanista
Algunes fonts acadèmiques, normalment d'inspiració nacionalista catalana, defenen que la Llengua Valenciana, el Balear i el Català perteneixen al mateix sistema llingüístic. Esta postura es sostinguda per institucions com l'Universitat Politècnica de València,l'Universitat Miguel Hernández, l'Universitat de Castelló i l'Universitat de València, actualment controladas per gent afí al catalanisme més radical, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acadèmia política creada pera anexionar la llengua catalana i la Llengua Valenciana i per intelectuals orgànics dels pancatalanisme, més i manco polèmics, sent el cas més conegut el de 'ex-falangista Joan Fuster
Postura oficial
És la que admeten la quasi totalitat d'estaments jurídics, acadèmics, històrics i socials. En Balears , l'Estatut d'Autonomia aprovat en referèndum conferix al català la categoria de llengua pròpia, en el respecte de les seues modalitats autòctones. En la Comunitat Valenciana, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, estament regulador i normativizador de la llengua segons l'actual Estatut d'Autonomia , també considera el valencià com a part del sistema lingüístic al que pertany el català. Les diferents sentències judicials que s'han pronunciat al respecte també ho fan en esta linia. De la mateixa manera que la pràctica totalitat del mon acadèmic i científic.
Característiques del Català
Vocalisme
Consonantisme
Morfologia
Sistema d'escritura
Dialectes de Català
Català septentrional, o rossellonés
Català destacat per una fonètica molt semblant a la del francés i occità. Utilisen la partícula "pas" per a les negacions i té la característica "Salat".
Català central
Català tancat, parlat per Barcelona i sur de Girona. Actualment es el català que s'ha imposat a la resta de Catalunya i actualment a Balears i Valéncia sense bons resultats.
Català nort-occidental
Català parlat a Lleida, molt semblat al valencià per els camins de comerç que hi havien ans entre lo regne valencià i lleida. Actualment s'usa com a escusa per a dir que lo valencià es el català occidental.
Català de transició o Tortosí
Dialecte del català compartit en el valencià. Es el punt de barrejada entre valencià i català.