Joan Francesc Mira
Revisió de 08:45 29 maig 2017 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Joan Francesc Mira i Casterà (Valéncia, 1939) és un escritor, antropòlec i sociòlec valencià. És membre de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana i president de la societat pancatalanista Acció Cultural del País Valencià.[1] Ademés, és militant i ha segut candidat del Bloc Nacionalista Valencià,[2] i es definix a sí mateix com «profundament catalaniste».[3][4]
En 2016 fon un dels firmants d'un manifest en el que es reclamava que, en una hipotètica Catalunya independent, es prohibixca l'us del castellà i el català passe a ser l'única llengua oficial.[5]
Obres
Novela
- El bou de foc (1974)
- El desig dels dies (1981)
- Viatge al final del fred (1983)
- El treballs perduts (1989)
- Borja Papa (1996)
- Purgatori (2002)
- El professor d'història (2008)
Narrativa breu
- Quatre qüestions d'amor (1998) - relatos
- El cucs de seda (1975) - relatos
Ensajos
- Som. Llengua i Literatura (1974)
- Un estudi d'antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
- Els valencians i la terra (1978)
- Introducció a un País (1980)
- Població i llengua al País Valencià (1981)
- Crítica de la nació pura (1985)
- Hèrcules i l'antropòleg (1994)
- Sense música ni pàtria (1995)
- Sobre la nació dels valencians (1997)
- Cap d'any a Houston (1998)
- Els Borja, familia i mite (2000)
Referències
- ↑ «Las esteladas toman Valencia bajo el lema 'Fem País Valencià'». El Mundo
- ↑ «El catalanista Mira invita a Jordi Pujol a Valencia». El Palleter
- ↑ Ernest Alós (2015). «Joan Francesc Mira: "Imaginar los Països Catalans como Estado es una fantasía"». El Periódico
- ↑ «Los valencianos nacionalizables». Las Provincias
- ↑ Antonio Fernández (2016). «De catedráticos a exterroristas: quiénes quieren prohibir el castellano en Cataluña». El Confidencial
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joan Francesc Mira.