Monts Jiuhua
El mont Jiuhua (九华山 en chinec simplificat, 九華山 en chinenc tradicional, Jǐuhuá Shān en pinyin, lliteralment Les Nou Montanyes Glorioses) és una de les quatre montanyes sagrades del budisme chinenc. Està situada en el comtat de Qingyang, en la província d'Anhui, i és famós pels seus paisages i els seus temples antics.
Els temples
La majoria de santuaris i temples estan dedicats a Ksitigarbha (conegut en chinenc com Dizang, 地藏), un bodhisattva molt venerat pels budistes de la China i Japó, protector de les ànimes en l'infern, segons la tradició budista mahayana. Els budistes de la província d'Anhui vénen a sovint a escalar els picos del Tiantai, un dels quals, en els seus 1306 m d'altura, és el més important dels 99 picos de Jiuhuashan. En el seu cim es troba el temple de Ksitigarbha, la culminació del món per als viagers, encara que es pot aplegar molt prop del cim en funicular. Als peus de la montanya es troba el temple de Guoqing, el més important de Jiuhuashan, construït en 598, durant la dinastia Sui. Va ser el lloc on es va crear la Escola Budista del Tiantai. En una superfície de 23.000 metros quadrats, el temple té 600 habitacions en 14 edificis rodejats de pagodes. Atres temples recomanables per al viager són els de Baisuigong, Qiyuansi, Tianchi, Dabeilou i Sherou, entre els casi cent temples que es troben en la montanya.
El mont Jiuhua es troba en una zona de clima humit monsònic, en el surest de China, en una temperatura mija de 13,4 ºC i pluges casi diàriament. L'estiu és curt i l'hivern llarc, en freqüents boires i una mar de núvols constant que pot gojar-se des del cim. La zona ha segut denominada parc nacional en 1982.