Territori de la Conca del Sarre

Nom oficial
Nom complet

Duració?

[[Image:\|125px\|Bandera {{{de\|de}}}{{{common_name}}}]]	[[Archiu:\|100px\|Escut {{{de\|de}}}Territori de la Conca del Sarre]]
Bandera	Escut

Capital

Sarrebruck

Forma de govern

No especificat

El Territori de la Conca del Sarre (en francés: Le Territoire du Bassin de la Sarre, en alemà: Saarbeckengebiet), també conegut com Saar o Saargebiet, va anar un territori administrat per la Societat de Nacions despuix del Tractat de Versalles, durant quinze anys, entre 1920 i 1935. En 1933 tenia una població de 812.000 habitants, i la seua capital era Saarbrücken. Este territori es correspon en l'actual estat federat alemà de Sarre, encara que és alguna cosa menor en tamany. Despuix d'un plebiscit portat a terme el 13 de giner de 1935 en un vot favorable del 90,73%, va ser reincorporat a Alemània el 17 del mateix més.

Comissió de Govern

D'acort al Tractat de Versalles, l'altament industrialisat Sarre seria administrat per la Societat de Nacions per un periodo de 15 anys, i les seues mines de carbó varen ser cedides a França. La Comissió de Govern, que representava a la Societat de Nacions, tenia cinc membres i devia incloure, a lo manco, a un francés i un natiu del Sarre. Al final d'eixe temps se celebraria un plebiscit per a determinar el futur estatus del Sarre. Comprenia porcions de la Província del Rin de Prússia i del Palatinat Renan de Baviera. Tingué la seua pròpia moneda, el Franco Sarrés, i les seues pròpies estampilles postals durant este periodo.

Presidents de la Comissió

El control de la Societat de Nacions sobre la regió va ser representada pels següents Presidents del Govern:

Victor Rault, França (26 de febrer de 1920 - 18 de març de 1926)
George Washington *Stephens, Canadà (18 de març de 1926 - 8 de juny de 1927)
Sir Ernest Colville Collins Wilton, Regne Unit (8 de juny de 1927 - 1 d'abril de 1932)
Sir Geoffrey George Knox, Regne Unit (1 d'abril de 1932 - 1 de març de 1935)

Plebiscit

En 1933, un considerable número d'oponents polítics al nazisme varen fugir al Sarre, puix era l'única part d'Alemània fora del control del Tercer Reich. Com a resultat, els grups anti-nazi varen promoure fortament la causa de que Sarre permaneixquera baix control de la Societat de Nacions mentres Adolf Hitler governara Alemània. No obstant, resentiments històrics contra França varen permanéixer vigents, en molt pocs simpatisant en el país. Quan es va complir el determini de 15 anys, es va realisar un referèndum en el territori el 13 de giner de 1935, en una participació del 98%. El resultat va ser una gran majoria de 90,73% a favor de l'unió en Alemània; el 8,86% volia mantindre el statu quo i una minoria del 0,40% desijava unir-se a França.

Governe nazi

Alemània en 1941. El reichsgau de Westmark, en la seua màxima extensió, es mostra en groc.

El 17 de giner de 1935, la reunió del territori en Alemània va ser aprovada pel Consell de la Societat de Nacions. La Alemània Nazi va prendre el control de la regió i va assignar a Josef Bürckel com Reichskommissar für die Rückgliederung das Saarlandes, "Comissionat Nacional per a la reunió del Sarre".

Quan es va considerar que la reincorporació s'havia completat, el títul del governador va ser canviat de nou a Reichskommissar für das Saarland, "Comissionat Nacional per al Sarre" el 17 de juny de 1936. Ya que el nou Gau va ser estés fins al Rin, incloent a l'històric Palatinat, el nom de la regió va ser modificat de nou el 8 d'abril de 1940 a Saarpfalz, "Sarre-Palatinat".

Despuix de la Batalla de França, el reanexionat departament francés de Mosela va ser incorporat en el Reichsgau. El nom de la regió es va fixar el 11 de març de 1941 com Westmark, "Marca Occidental", en el seu governador cridat Reichsstatthalter in der Westmark, "Administrador Nacional de la Marca Occidental". El 28 de setembre de 1944 Josef Bürckel es va suïcidar, i va ser seguit per Willi Stöhr, també un nazi, fins al 21 de març de 1945.

Vejau també

Enllaços externs