Diferència entre les revisions de "Fobos (satèlit)"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:phobos-viking1.jpg|thumb|250px|]] | + | [[Image:phobos-viking1.jpg|thumb|250px|Fobos vist per la sonda espacial [[Viking 1]] en 1978]] |
'''Fobos''' (del grec Φoβoς, "por") és la més gran de les dos llunes de [[Mart (planeta)|Mart]] i la més propenca al planeta, sent [[Deimos (satèlit)|Deimos]] l'atra lluna. Abdós varen ser descobertes per l'astrònom nortamericà [[Asaph Hall]] el 18 de [[agost]] de [[1877]], en el gran refractor de 66 cm del [[Observatori Naval d'els Estats Units]] de [[Washington D. C.|Washington]], obra de l'òptic nortamericà [[Alvan Clark]]. Fon el propi descobridor el que va propondre els noms, inspirat pel llibre XV de l'[[Ilíada]], en el qual el deu Ares (Mart en la mitologia romana) invoca al [[Fobos (mitologia)|por]] (''fobos'') i al [[Deimos (mitologia)|terror]] (''deimos''). | '''Fobos''' (del grec Φoβoς, "por") és la més gran de les dos llunes de [[Mart (planeta)|Mart]] i la més propenca al planeta, sent [[Deimos (satèlit)|Deimos]] l'atra lluna. Abdós varen ser descobertes per l'astrònom nortamericà [[Asaph Hall]] el 18 de [[agost]] de [[1877]], en el gran refractor de 66 cm del [[Observatori Naval d'els Estats Units]] de [[Washington D. C.|Washington]], obra de l'òptic nortamericà [[Alvan Clark]]. Fon el propi descobridor el que va propondre els noms, inspirat pel llibre XV de l'[[Ilíada]], en el qual el deu Ares (Mart en la mitologia romana) invoca al [[Fobos (mitologia)|por]] (''fobos'') i al [[Deimos (mitologia)|terror]] (''deimos''). | ||
Revisió de 22:50 23 jun 2016
Fobos (del grec Φoβoς, "por") és la més gran de les dos llunes de Mart i la més propenca al planeta, sent Deimos l'atra lluna. Abdós varen ser descobertes per l'astrònom nortamericà Asaph Hall el 18 de agost de 1877, en el gran refractor de 66 cm del Observatori Naval d'els Estats Units de Washington, obra de l'òptic nortamericà Alvan Clark. Fon el propi descobridor el que va propondre els noms, inspirat pel llibre XV de l'Ilíada, en el qual el deu Ares (Mart en la mitologia romana) invoca al por (fobos) i al terror (deimos).
Fobos és un chicotet satèlit, de forma irregular, el radi mig de la qual és d'11 quilómetros.[1] Ademés, sempre presenta la mateixa cara a Mart, pel ancorage per marea eixercit pel planeta. Orbita a uns 6000 quilómetros de la superfície marcianana, convertint-ho en el satèlit més pròxim al seu planeta del sistema solar.[2] Estes forces de marea creen una desaceleració en el satèlit, perdent este velocitat orbital, ocasionant la seua colisió en Mart dins d'uns 50 a 100 millons d'anys, o be la seua desintegració i formació d'un anell al voltant del planeta.[3]
Referències
- ↑ «Mars: Moons: Phobos». NASA Solar System Exploration
- ↑ «NASA – Phobos». Solarsystem.nasa.gov
- ↑ «Luna de Marte se desintegra por fuerza de gravedad». La Parada Digital
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fobos (satèlit).