Diferència entre les revisions de "Hispània romana"
m (Text reemplaça - 'segles' a 'sigles') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
Es coneix com '''Hispània Romana''' als territoris de la [[Península Ibèrica]] durant el periodo històric de dominació [[Antiga Roma|romana]]. | Es coneix com '''Hispània Romana''' als territoris de la [[Península Ibèrica]] durant el periodo històric de dominació [[Antiga Roma|romana]]. | ||
| − | Este periodo es troba comprés entre 218 a. de C. (data del desembarc romà en [[Ampúries]]) i els principis del [[ | + | Este periodo es troba comprés entre 218 a. de C. (data del desembarc romà en [[Ampúries]]) i els principis del [[sigle V]] (quan entren els [[visigots]] en la Península, substituint a l'autoritat de Roma). A lo llarc d'este extens periodo de set sigles, tant la població com l'organisació política del territori hispànic varen sofrir profunts i irreversibles canvis, i quedaria marcat per a sempre en la inconfonible influencia de la cultura i les costums romanes. |
De fet, despuix del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del [[Imperi romà]], proporcionant a este un enorme cabal de recursos materials i humans, i sent durant sigles una de les parts més estables del món romà i breçol d'alguns governants de l'imperi. | De fet, despuix del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del [[Imperi romà]], proporcionant a este un enorme cabal de recursos materials i humans, i sent durant sigles una de les parts més estables del món romà i breçol d'alguns governants de l'imperi. | ||
| Llínea 8: | Llínea 7: | ||
El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles somesos es coneix com a romanisació. L'element humà va ser el seu més actiu factor, i l'eixèrcit el principal agent integrador. | El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles somesos es coneix com a romanisació. L'element humà va ser el seu més actiu factor, i l'eixèrcit el principal agent integrador. | ||
| − | La societat hispana es va organisar com la del restant de l'Imperi romà, en hòmens lliures i esclaus. Els hòmrns lliures podien participar al govern, votar en les eleccions i ser propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap dret i eren propietat d'algun home lliure. Les dones podien ser lliures o esclaves, pero no tenien els mateixos drets que els hòmens. | + | La societat hispana es va organisar com la del restant de l'[[Imperi romà]], en hòmens lliures i esclaus. Els hòmrns lliures podien participar al govern, votar en les eleccions i ser propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap dret i eren propietat d'algun home lliure. Les dones podien ser lliures o esclaves, pero no tenien els mateixos drets que els hòmens. |
===Vínculs externs=== | ===Vínculs externs=== | ||
Revisió de 08:58 18 feb 2016
Es coneix com Hispània Romana als territoris de la Península Ibèrica durant el periodo històric de dominació romana.
Este periodo es troba comprés entre 218 a. de C. (data del desembarc romà en Ampúries) i els principis del sigle V (quan entren els visigots en la Península, substituint a l'autoritat de Roma). A lo llarc d'este extens periodo de set sigles, tant la població com l'organisació política del territori hispànic varen sofrir profunts i irreversibles canvis, i quedaria marcat per a sempre en la inconfonible influencia de la cultura i les costums romanes.
De fet, despuix del periodo de conquestes, Hispània es va convertir en una part fonamental del Imperi romà, proporcionant a este un enorme cabal de recursos materials i humans, i sent durant sigles una de les parts més estables del món romà i breçol d'alguns governants de l'imperi.
El procés d'assimilació de la manera de vida romà i la seua cultura pels pobles somesos es coneix com a romanisació. L'element humà va ser el seu més actiu factor, i l'eixèrcit el principal agent integrador.
La societat hispana es va organisar com la del restant de l'Imperi romà, en hòmens lliures i esclaus. Els hòmrns lliures podien participar al govern, votar en les eleccions i ser propietaris de terres. Els esclaus, en canvi, no tenien cap dret i eren propietat d'algun home lliure. Les dones podien ser lliures o esclaves, pero no tenien els mateixos drets que els hòmens.
Vínculs externs
- La fi de la Hispània romana.
- Fe Bajo Álvarez: Els últims hispanoromans.