Diferència entre les revisions de "Protoevangeli de Jaume"
m |
m (→Data i autoria) |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage nomenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]]. | El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage nomenat açí és, segons la tradició, [[Jaume el Just (sant)|Jaume]], el germà de Jesús, identificat per alguns com [[Sant Jaume el Menor apòstol]]. | ||
| − | Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[ | + | Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el [[sigle II]], per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'[[hebreu]], puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de [[Evangeli segons Mateu|Mateu]] i [[Evangeli segons Lluc|Lluc]]. |
== Transmissió == | == Transmissió == | ||
Revisió de 12:51 27 gin 2016
El protoevangeli de Jaume és un evangeli apòcrif, escrit provablement cap a l'any 150. A pesar de que mai fon inclós entre els evangelis canònics, recull llegendes que han estat admeses com ortodoxes per les iglésies cristianes, entre atres com la nativitat miraculosa de Maria, la localisació del naiximent de Jesús en una cova o el martiri de Zacaries, pare de Joan Batista.
Se nomena protoevangeli per que narra fets anteriors al naiximent de Jesús. El humanista i jesuïta francés Guillem Postel, qui el traduí al llatí i el donà a conéixer a Occident, el prengué pel pròlec a l'Evangeli segons Marc.
Data i autoria
El text té un epílec, en qué, declara la seua autoria: "I yo, Jaume, que he escrit esta historia [...]" El personage nomenat açí és, segons la tradició, Jaume, el germà de Jesús, identificat per alguns com Sant Jaume el Menor apòstol.
Els estudiosos actuals, creuen que el text fon escrit molt més tart, durant el sigle II, per un cristià procedent del paganisme (desconeix els costums dels judeus) i ademés ignorava l'hebreu, puix va fer servir com a font la Bíblia grega dels Setanta. És molt provable també que usara com a fonts els evangelis de Mateu i Lluc.
Transmissió
El text del protoevangeli de Jaume ha arribat fins els nostres dies en més de cent quaranta manuscrits diferents en grec. Esta abundància de manuscrits implica un gran interés pel text. Ademés, hi han traduccions al siríac, a l'etíop, a la llengua copta, al georgià, a l'eslau antic, a l'armeni, a l'àrap, a l'irlandés i al llatí. Semblant a lo que passa en el restant dels evangelis, incloent-hi els canònics, la major part dels manuscrits són del segle X o posteriors.
El manuscrit més antic es un papir de finals del segle III o inicis del segle IV trobat en l'any 1958, conegut com Papir Bodmer V perqué es conserva en la Biblioteca Bodmer, a Gènova.
A mijans del segle XIX, el text actual fon definitivament fichat per Konstantin von Tischendorf, qui utilisa díhuit manuscrits diferents, ademés de testimonis indirectes.
Influencia posterior
Del protoevangeli de Jaume procedixen moltes creences tradicionals sobre la vida de la Verge Maria, començant pels noms dels seus pares, Joaquim i Anna, o escenes de la seua vida despuix ilustrades per l'art cristià, com la presentació en el templa (cap. VI). La Nativitat de Crist es també situada a sovint en una cova en les representacions de l'art occidental, siguen una tradició que prové del protoevangeli de Jaume.