Diferència entre les revisions de "Pintura romana"
m (Text reemplaça - 'segles' a 'sigles') |
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''pintura romana''' és la part de l'[[art romà]] de la qual es conserven menys restos. Només excepcionalment nos han arribat mostres de les pintures romanes i de fet només han sobrevixcut les pintures sobre materials resistents. | La '''pintura romana''' és la part de l'[[art romà]] de la qual es conserven menys restos. Només excepcionalment nos han arribat mostres de les pintures romanes i de fet només han sobrevixcut les pintures sobre materials resistents. | ||
| − | La pintura romana eixercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental. la seua tradició reemergí en diversos moments de | + | La pintura romana eixercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental. la seua tradició reemergí en diversos moments de l'història durant molts sigles sent especialment important en la gestació de l'[[art paleocristià]], [[pintura bizantina|bizantina]] i [[pintura romànica|romànica]], i donant moltes idees als pintors del [[Renaiximent]], del [[Neoclassicisme]] i de la [[Pintura del romanticisme|Romanticisme]].<ref name="Rosenblum">Rosenblum, Robert. [http://books.google.cat/books?id=ugP_jMmel98C&pg=PA3 ''Transformations in late eighteenth century art'']. Princeton University Press, 1970. pp. 3-49</ref><ref name="Kitzinger">Kitzinger, Ernst. [http://books.google.cat/books?id=t86DEgHtc0wC&pg=PA645 ''The Arts as Aspects of a Renaissance: Rome and Italy'']. In Benson, Robert L.; Constable, Giles & Lanham, Carol Dana. ''Renaissance and renewal in the twelfth century''. Volume 26 de ''Medieval Academy reprints for teaching'' da Mass Medieval Academy of America Cambridge. University of Toronto Press, 1991. pp. 637-669</ref> |
L'[[estil pompeyà]] rep este nom precisament per pertànyer a les ciutats enterrades per les cendres del [[volcà]] [[Vesubi]] en l'any [[79]]: [[Pompeya]] i [[Herculà]] principalment. A pesar del nom d'''estil pompeyà'' segurament el centre de la producció de la pintura romana va ser la ciutat de [[Roma]]. | L'[[estil pompeyà]] rep este nom precisament per pertànyer a les ciutats enterrades per les cendres del [[volcà]] [[Vesubi]] en l'any [[79]]: [[Pompeya]] i [[Herculà]] principalment. A pesar del nom d'''estil pompeyà'' segurament el centre de la producció de la pintura romana va ser la ciutat de [[Roma]]. | ||
Revisió de 12:15 3 gin 2016
La pintura romana és la part de l'art romà de la qual es conserven menys restos. Només excepcionalment nos han arribat mostres de les pintures romanes i de fet només han sobrevixcut les pintures sobre materials resistents.
La pintura romana eixercí una influència significativa en l'evolució de la pintura occidental. la seua tradició reemergí en diversos moments de l'història durant molts sigles sent especialment important en la gestació de l'art paleocristià, bizantina i romànica, i donant moltes idees als pintors del Renaiximent, del Neoclassicisme i de la Romanticisme.[1][2]
L'estil pompeyà rep este nom precisament per pertànyer a les ciutats enterrades per les cendres del volcà Vesubi en l'any 79: Pompeya i Herculà principalment. A pesar del nom d'estil pompeyà segurament el centre de la producció de la pintura romana va ser la ciutat de Roma.
Pintura popular
Hi ha temes locals, episodis de la vida real de la població fins i tot anuncis de botigues i negocis locals. Estan fetes de forma poc refinada pero molt interessants.[3][4]
Referències
- ↑ Rosenblum, Robert. Transformations in late eighteenth century art. Princeton University Press, 1970. pp. 3-49
- ↑ Kitzinger, Ernst. The Arts as Aspects of a Renaissance: Rome and Italy. In Benson, Robert L.; Constable, Giles & Lanham, Carol Dana. Renaissance and renewal in the twelfth century. Volume 26 de Medieval Academy reprints for teaching da Mass Medieval Academy of America Cambridge. University of Toronto Press, 1991. pp. 637-669
- ↑ De Carolis, Ernesto. pp. 26-28
- ↑ Clarke, John R. (2003) Art in the Lives of Ordinary Romans: Visual Representation and Non-elite Viewers in Italy, 100 B.C.-A.D. 315. University of California Press, 2003. p. 270