Diferència entre les revisions de "Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 3: Llínea 3:
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==
Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[segle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.
+
Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[sigle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.
  
L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[segle XIV]] o [[XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.
+
L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[sigle XIV]] o [[sigle XV|XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.
  
 
Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea [[blau]] i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.
 
Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea [[blau]] i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.

Revisió de 18:34 1 set 2015

Archiu:Palau-CastellAlbalat dels Tarongers.JPG
Casa-Palau d'Albalat de Taronchers

La Casa-Palau d'Albalat de Taronchers, també coneguda com Casa del Castell o Casa dels Blanes, es troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el riu Palancia i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Està declarada Be d'Interès Cultural.

Descripció

Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de Jofré de Blanes, a finals del sigle XIV, i en ella es va allojar el monarca Martín l'Humà en 1401 o 1403. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any 1897 pertanyeu a la família Baixauli.

L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del sigle XIV o XV. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.

Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea blau i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.