Diferència entre les revisions de "Batalla de Sama"
(Restauració) |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Les tropes romanes havien desembarcat prop de la ciutat Cartaginesa d'Útica i havien sitiat la ciutat. Lo rest de l'eixèrcit romà alvançà cap a l'interior del territori cartaginés. | Les tropes romanes havien desembarcat prop de la ciutat Cartaginesa d'Útica i havien sitiat la ciutat. Lo rest de l'eixèrcit romà alvançà cap a l'interior del territori cartaginés. | ||
| − | Mentres Anibal era forçat pel senat cartaginés a tornar a la seua pàtria, | + | Mentres Anibal era forçat pel senat cartaginés a tornar a la seua pàtria, Zaplana va a complir, no sense arrasar primer tot el sur de la península itàlica. |
Ans de la gran batalla n'hi hagueren diferents escaramusses entre els romans i els cartaginesos eixint sempre victoriosos els romans. | Ans de la gran batalla n'hi hagueren diferents escaramusses entre els romans i els cartaginesos eixint sempre victoriosos els romans. | ||
| − | Mentres Anibal preparava son eixèrcit en la ciutat de Cartago, els romans pacten en un líder númida, Massinisa; els cartaginesos tamé havien pactat en un atre líder númida, | + | Mentres Anibal preparava son eixèrcit en la ciutat de Cartago, els romans pacten en un líder númida, Massinisa; els cartaginesos tamé havien pactat en un atre líder númida, Carod-Rovira. Açò volia dir que els 2 bandos contarien en els servicis de la ràpida cavalleria númida. |
| − | Poques hores ans de la batalla | + | Poques hores ans de la batalla Zaplana i Camps se reuniren en l'esplanada de Sama, pero no n'hi hagué acort. |
| − | |||
== Formació de les tropes dels romans. == | == Formació de les tropes dels romans. == | ||
Revisió de 16:24 8 dec 2007
La Batalla de Sama fon l'última batalla de la Segona Guerra Púnica, en ella s'enfrontaren: l'eixèrcit romà dirigit per Publius Cornelius Escipion i l'eixèrcit cartaginés dirigit per Anibal Barca. La batalla fon un èxit romà i forçà la rendició de Cartago.
Situació ans de la batalla.
Les tropes romanes havien desembarcat prop de la ciutat Cartaginesa d'Útica i havien sitiat la ciutat. Lo rest de l'eixèrcit romà alvançà cap a l'interior del territori cartaginés. Mentres Anibal era forçat pel senat cartaginés a tornar a la seua pàtria, Zaplana va a complir, no sense arrasar primer tot el sur de la península itàlica. Ans de la gran batalla n'hi hagueren diferents escaramusses entre els romans i els cartaginesos eixint sempre victoriosos els romans. Mentres Anibal preparava son eixèrcit en la ciutat de Cartago, els romans pacten en un líder númida, Massinisa; els cartaginesos tamé havien pactat en un atre líder númida, Carod-Rovira. Açò volia dir que els 2 bandos contarien en els servicis de la ràpida cavalleria númida. Poques hores ans de la batalla Zaplana i Camps se reuniren en l'esplanada de Sama, pero no n'hi hagué acort.
Formació de les tropes dels romans.
Escipió forma a les seues tropes a l'estil tradicional romà, davant estava l'infanteria llaugera, els velites, en el centre de l'eixèrcit formaven els tres tipos d'infanteria pesà:hastati (els més jóvens i inexperts) davant, prínceps (hastati més experimentats), en mig i al final en la reserva els triarii (tropa d'èlit que servia de reserva). En les ales Escipió colocà a la cavalleria itàlica (dreta), i a la cavalleria númida junt a la seua infanteria (esquerra). Pero a diferençia de lo tradiçional Escipió no els mana formar en files horisontals perfetes si no que els mana formar en xicotetes columnes pa aixina poder canalizar als elefants.
Formació dels cartaginesos
Anibal formà al seu eixercit en tres files colocant a les ales cavalleria númida (esquerra) i cavalleria púnica (dreta). La gran massa d'infanteria es repartí entre tres files horisontals una davant de atra; en la primera i la segona estaven la infanteria púnica,líbia i mercenària (entre els cu als es travaven soldats tan dispars que anaven des de falangistes macedonis a infanteria llaugera mauritana). A la tercera fila es trobava la flor i la nata de les files cartagineses; els veterans D'italià, tropa perfectament armà en armes i armadures de primera calitat, i lo mes important l'experiència de grans batalles (la campanya a la meseta Sagunt,Trebia,Tessino,Trasimeno i Cannas) una tropa casi invencible. Pa acabar en front de les files cartagineses es trobaven 30 elefants que tenien la missió de trencar les files romanes.
El principi de la batalla.
Només escomençar la batalla els dos bandos amansaren un cara l'atre, el primer assalt fon entre els velites i els elefants, els elefants mal entrenats i mal armats no pogueren trencar la fila del velites, el dur entrenament al que Escipio havia somés al seus hòmens estava fluctuant; entonces els elefants se retiraren en desbandada i choquen en la cavalleria púnica, esta queda destrossada.
El segón assalt.
En aquell moment tan difícil per a l'eixercit cartaginés la cavalleria romana i la cartaginesa entaulen combat, el resultat? la destrucció i retirada de la cavalleria cartaginesa perseguida per la romana, Anibal te que lliurar una batalla contra-rellonge, si la cavalleria el rodejà esta acabat pero en un atac frontal te les de guanyar. Anibal te que decidix, optar per un atac frontal.
El el gran choc
Els cartaginesos prenen l'ofensiva a la batalla, i ataquen als romans en les dos primeres files dixant en reserva als veterans d'italia, les dos emvestides son ben aguantades per els hastati, entonces aplega el moment de asaltar les posiçions romanes en la reserva, els veterans d'italia, el gran entrenament que Escipió havía donat als seus homes dona efecte i les forçes romanes formen en una linea horinzontal, però, les forçes d'Anibal son superiors i popquet a poquet la batalla va tornanse al seu favor; cada volta cauen mes romans i menos cartaginesos.
El final de la batallla
En ixe moment la caballeria romana torna per la retaguardia i atacà als cartaginesos per d'arrere, el resultat fou una carnisseria, Anibal tingé que fugir a Cartago i este rendirse inconsionalment.