Diferència entre les revisions de "Països Baixos austríacs"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|left|241px|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat El '''Països Baixos austríacs''' comencen el...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:OoNL1786.png|thumb|left|241px|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides|República]].<ref>{{GEC|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg|thumb|200px|right|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]] | [[Image:OoNL1786.png|thumb|left|241px|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides|República]].<ref>{{GEC|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg|thumb|200px|right|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]] | ||
| + | |||
| + | |||
| + | El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la [[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment al [[comtat d'Hainaut|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya començat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metaŀlurgics liegesos a [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també van desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') a [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi a [[Viena]] que implicava un carpiment de la influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors. | ||
| + | |||
| + | El [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per la Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa|revolucionaris francesos]] el [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedeixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref> | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 12:11 14 ago 2013
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs,[1] tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.[2]
El govern mantindrà l'administració central organisada a Brusseles pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la Ilustració [3]l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment al Hainaut Al mateix moment, els prínceps-bisbe del principat de Lieja continuaven la política industrial, ya començat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metaŀlurgics liegesos a Charleroi.[4] Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també van desenrollar l'educació (Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències) a Brusseles. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi a Viena que implicava un carpiment de la influència de l'església catòlica no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.
El 1790, les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a Turnhout durant la revolució brabançona. Seguix un episodi d'uns mesos dels Estats Units bèlgics independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per la Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels revolucionaris francesos el 1795. Després del Tractat de Campo Formio 1797, els austríacs cedeixen el territori als francesos.[5]
Referències
- ↑ Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos, Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): . L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik, catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines
- ↑ René Leboutte, Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels, Volum 11 de Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519
- ↑ W. Scheelen, De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie (holandés), Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, Hasselt, Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: El principat de Lieja, el comtat de Loon i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)