Diferència entre les revisions de "Bankia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Bankia''' sorgix com a conseqüència de la proces de reestructuració del [[Caixes d'aforros d'E...».)
 
Llínea 10: Llínea 10:
  
 
== Referencies ==
 
== Referencies ==
 +
<references />

Revisió de 14:38 21 jun 2013

Bankia sorgix com a conseqüència de la proces de reestructuració del sistema de caixes d'aforro impulsat pel Banc d'Espanya a través d'un model financer denominat Sistema Institucional de Protecció (SIP).

En l'any 2010 es crea el Banco Financiero y de Ahorros fundat conjuntament per Caixa Madrit i Bancaixa, al que s'adheriren La Caja de Canaries, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia. Esta operació coneguda en térmens financers com fusió freda està controlada per Caja Madrit, entitat que gestionà conjuntament uns 340.000 millons d'euros d'actius i que rep ajudes del FROB.

El Banco Financiero y de Ahorros se constitui, matriu de Bankia, es constituïx el 3 de decembre de 2010 i escomençà a operar l'1 de giner de 2011. El 2 de març de 2011 se presentà el nou nom comercial, Bankia, que naix de l'unió de set entitats financeres espanyola, en presencia majoritaria en les seues zones d'influencia. La fusio de les set caixes se realisà en soles quatre mesos, ya que el contracte d'integracio se firmà el 30 de juliol de 2010. L'unió se realisà baix la figura d'un Sistema Institucional de Protecció, conegut com a fusió freda. Fon presidida des de la seua constitució per politic i economiste Rodrigo Rato, sent substutit posteriorment pel Govern d'Espanya pel banquer José Ignacio Goirigolzarri.

En març de 2011 les assamblees de les set caixes d'aforros que formen part del seu accionariat aprovaren traspassar tots els seus actius i passius a Bankia, reservant-se el nom comercial, l'obra social i una serie d'edificis considerats històrics.

El còdic d'entitat actual de Bankia es el 2038, heretat de Caja Madrit.<ref>[http://app.bde.es/ren/app/S

Referencies