Diferència entre les revisions de "Bancaixa"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''Caixa d'Aforros de Valéncia, Castelló i Alacant''', nom comercial '''Bancaixa''', fon una entitat de Crèdit [[Comunitat Valenciana|valenciana]] de naturalea fundacional<ref>[http://obrasocial.bancaixa.es/institucional/institucional.aspx Obra Social Bancaixa]</ref> i caràcter benèfic-social, l'objecte del qual era contribuir a la consecució dels interessos generals, a través del desenroll econòmic i social en la seua zona d'actuació. | La '''Caixa d'Aforros de Valéncia, Castelló i Alacant''', nom comercial '''Bancaixa''', fon una entitat de Crèdit [[Comunitat Valenciana|valenciana]] de naturalea fundacional<ref>[http://obrasocial.bancaixa.es/institucional/institucional.aspx Obra Social Bancaixa]</ref> i caràcter benèfic-social, l'objecte del qual era contribuir a la consecució dels interessos generals, a través del desenroll econòmic i social en la seua zona d'actuació. | ||
| + | == Desaparició de Bancaixa == | ||
En l'any [[2010]] Bancaixa s'integrà en [[Bankia]] per mig del [[Banco Financiero y de Ahorros]] fundat conjuntament per [[Caja Madrid]] i Bancaixa, impulsat pel [[Banc d'Espanya]] a través d'un model financer nomenat [[Sistema Institucional de Protecció]] (SIP). En el mateix any [[2010]] s' adherixen [[La Caja de Canarias]], [[Caixa Laietana]], [[Caja Rioja]], [[Caja Ávila]] i [[Caja Segovia]], que actualment conformen el grup Bankia. | En l'any [[2010]] Bancaixa s'integrà en [[Bankia]] per mig del [[Banco Financiero y de Ahorros]] fundat conjuntament per [[Caja Madrid]] i Bancaixa, impulsat pel [[Banc d'Espanya]] a través d'un model financer nomenat [[Sistema Institucional de Protecció]] (SIP). En el mateix any [[2010]] s' adherixen [[La Caja de Canarias]], [[Caixa Laietana]], [[Caja Rioja]], [[Caja Ávila]] i [[Caja Segovia]], que actualment conformen el grup Bankia. | ||
| Llínea 8: | Llínea 9: | ||
En l'any [[2012]], degut a la mala gestió de la seua directiva, les perdudes generalisades i la crisis econòmica, Bankia rebe una ajuda milloria per part d'Europa. En [[2013]] Bancaixa es convertix en una fundació, pero en un presupost i actius molt reduïts. Actualment les antigues oficines de Bancaixa mostren el logotip "Bankia". | En l'any [[2012]], degut a la mala gestió de la seua directiva, les perdudes generalisades i la crisis econòmica, Bankia rebe una ajuda milloria per part d'Europa. En [[2013]] Bancaixa es convertix en una fundació, pero en un presupost i actius molt reduïts. Actualment les antigues oficines de Bancaixa mostren el logotip "Bankia". | ||
| + | == Història == | ||
Bancaixa, fon l'entitat financera més important de la [[Comunitat Valenciana]], la matriu del sext grup financer espanyol i del tercer dins del sector de les [[caixes d'aforros]] per actius totals, en un gran potencial de desenroll. | Bancaixa, fon l'entitat financera més important de la [[Comunitat Valenciana]], la matriu del sext grup financer espanyol i del tercer dins del sector de les [[caixes d'aforros]] per actius totals, en un gran potencial de desenroll. | ||
Revisió de 14:25 21 jun 2013
La Caixa d'Aforros de Valéncia, Castelló i Alacant, nom comercial Bancaixa, fon una entitat de Crèdit valenciana de naturalea fundacional[1] i caràcter benèfic-social, l'objecte del qual era contribuir a la consecució dels interessos generals, a través del desenroll econòmic i social en la seua zona d'actuació.
Desaparició de Bancaixa
En l'any 2010 Bancaixa s'integrà en Bankia per mig del Banco Financiero y de Ahorros fundat conjuntament per Caja Madrid i Bancaixa, impulsat pel Banc d'Espanya a través d'un model financer nomenat Sistema Institucional de Protecció (SIP). En el mateix any 2010 s' adherixen La Caja de Canarias, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Ávila i Caja Segovia, que actualment conformen el grup Bankia.
Esta operació coneguda en térmens financers com fusió freda estava controlada per Caja Madrid entitat que gestionà conjuntament uns 340.000 millons d'euros d'actius.[2]
En l'any 2012, degut a la mala gestió de la seua directiva, les perdudes generalisades i la crisis econòmica, Bankia rebe una ajuda milloria per part d'Europa. En 2013 Bancaixa es convertix en una fundació, pero en un presupost i actius molt reduïts. Actualment les antigues oficines de Bancaixa mostren el logotip "Bankia".
Història
Bancaixa, fon l'entitat financera més important de la Comunitat Valenciana, la matriu del sext grup financer espanyol i del tercer dins del sector de les caixes d'aforros per actius totals, en un gran potencial de desenroll.
L'entitat es regia pels seus Estatuts adaptats al Text Refòs de la Llei de Caixes d'Aforros, aprovat per Decret Llegislatiu 1/1997, de 23 de juliol del Govern Valencià, i el restant de normes que la desenrollen, autorisats per mig de Resolucions de l'Institut Valencià de Finances del 8 d'octubre de 1997.
El seu domicili social estava en Castelló de la Plana, carrer Cavallers, número 2. Estava subjecta a la supervisió del Banc d'Espanya i somesa al protectorat de la Generalitat Valenciana. La seua duració era indefinida i estava integrada en la Federació Valenciana de Caixes d'Aforros i en la Confederació Espanyola de Caixes d'Aforros. El seu C.I.F. era el número G-46002804. Estava inscrita en el Registre Mercantil de Castelló, en el Tom 532, Llibre 99 de la Secció General, Fulla número CS-2749; en el Registre administratiu especial a càrrec del Banc d'Espanya en el número 49; i en el Registre de Caixes d'Aforros de la Comunitat Valenciana en el número 4.
L'últim president de Bancaixa fon el que fora tercer president de la Generalitat Valenciana del periodo autonòmic, José Luis Olivas. L'últim director general fon Aurelio Izquierdo Gómez. Els dos foren processats judicialment per les seues actuacions al front de Bancaixa.
Història
Els orígens del Grup Bancaixa es remonten a 1878, data en que la Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia funda la Caixa d'Aforros de Valéncia, societat matriu.
Dates destacades
- 1940: Absorció de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat d'Alzira.
- 1941: Absorció de la Caixa d'Aforros de Vila-real.
- 1942: Absorció de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat d'Alberich.
- 1943: Absorció de la Caixa d'Aforros de Xàtiva.
- 1945: Absorció de la Caixa d'Aforros de Gandia.
- 1989: Integració de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Sogorp, fundada en 1884.
- 1991: Integració de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló, constituïda en 1899. Després de la fusió, l'entitat resultant va adoptar la denominació actual.
- 1993: Integració de la Caixa d'Aforros i Socors de Sagunt, fundada en 1841.
Adquisició del capital social del Banc de Múrcia, S.A.
- 1994: Adquisició de 24,24% del capital social del Banc de Valéncia, S.A., fundat en 1900.
- 1998: Es produïx la compra de l'entitat creditícia Sindicat de Banquers de Barcelona, S.A. (SindiBank)
- 2001: Integració de la Caixa d'Aforros i Prestecs de Carlet, fundada en 1909.
- 2002: S'aprova la integració de Banc de Múrcia, S.A. en el Banc de Valéncia, S.A., i culminació de la seua fusió operativa.
El Grup Bancaixa
El Grup Bancaixa estava format per un conjunt d'empreses constituïdes o participades per la Caixa d'Aforros de Valéncia, Castelló i Alacant, Bancaixa, que integrava entitats financeres i societats de servicis.
Estes empreses tenien com a objecte especialisar i diversificar l'oferta de productes als clients a través de diferents canals de distribució en un espai geogràfic progressivament ampliat, a fi d'obtindre economies d'escala i d'àmbit o d'abast.
Bancaixa, com a entitat matriu del Grup, coordinava l'actuació de les empreses participades, a les que recolzava en diversos aspectes.
Conformaven el Grup Bancaixa[3]:
- La Caixa d'Aforros de Valéncia, Castelló i Alacant, Bancaixa, resultat de l'unió de cinc caixes d'aforros valencianes i l'integració de Sindibank.
- El Banc de Valéncia, S.A.. Participat per Bancaixa en un 38'40%, sent l'accioniste majoritari de l'entitat.
- Les societats instrumentals de Bancaixa, que operen en l'àmbit de l'intermediació financera, els segurs, els viages, els servicis operatius, les taxacions, els recobraments i les activitats immobiliàries.