Diferència entre les revisions de "Fra Antoni de Canals"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents: “…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”. | Testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents: “…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”. | ||
− | |||
== Obres == | == Obres == | ||
Llínea 16: | Llínea 15: | ||
* Carta de Sant Bernat a la seua germana | * Carta de Sant Bernat a la seua germana | ||
* Tractat sobre el raonament fet entre Escipió i Anibal | * Tractat sobre el raonament fet entre Escipió i Anibal | ||
− | * De arrha animae | + | * De arrha animae |
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | *[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
+ | *[[Ruta dels Clàssics]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] |
Revisió de 22:47 3 jun 2013
Fra Antoni de Canals (Valéncia, 1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, del que fon disicpul, en el prolec de 1395 de la seua traduccio del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la llengua valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana.
Testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents: “…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.
Obres
- Scala de contemplation
- Tractat de confessió
Traduccions
- Valei Màxim
- De Providentia
- Pater Noster
- Salve Regina
- Exposició del Ave maria
- Carta de Sant Bernat a la seua germana
- Tractat sobre el raonament fet entre Escipió i Anibal
- De arrha animae