Diferència entre les revisions de "Puma"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Els mascles, que són més grans, medixen entre 1 i 2 metros de llongitut més la coa de 66 a 78 cm. L’altura en els muscles es de 60 a 70 cm. Pot pesar entre los 40 i 100 quilograms. | Els mascles, que són més grans, medixen entre 1 i 2 metros de llongitut més la coa de 66 a 78 cm. L’altura en els muscles es de 60 a 70 cm. Pot pesar entre los 40 i 100 quilograms. | ||
| − | Pot botar fins 9 metros en terreny pla i 12 des de la branca d’un arbre. | + | Pot botar fins a 9 metros en terreny pla i 12 des de la branca d’un arbre. Te un cos flexible que pareix que s’allargara al correr, i els seus musculs es contrauen i s’estiren dibuixant-se davall de la seua pell. |
| − | Te un cos flexible que | ||
| − | Este és un felí silenciós, se desplaça furtivament i és el terror d’animals com cabres, cervols, dants, encara que també són les seues presses ratolins, peixos i aus. Des d’alt dels arbres | + | Este és un felí silenciós, se desplaça furtivament i és el terror d’animals com cabres, cervols, dants, encara que també són les seues presses ratolins, peixos i aus. Des d’alt dels arbres aguaita a les seues victimes, i cau des de l’alt, sobre el llom d’estes i trencant la seua columna vertebral. |
És actiu les 24 hores del dia, encara que demostra preferencia pel trenc d’alba i la boqueta nit. Pot trepar, botar i nadar en gran agilitat, encara que no se ho ve en l’aigua en freqüencia. | És actiu les 24 hores del dia, encara que demostra preferencia pel trenc d’alba i la boqueta nit. Pot trepar, botar i nadar en gran agilitat, encara que no se ho ve en l’aigua en freqüencia. | ||
| − | Els pumes naixen despres d’un | + | |
| − | Degut als danys que ocasiona en el ganat, es perseguit per grangers i s’ha convertit en una especie | + | Els pumes naixen despres d’un periodo de gestació de tres mesos, en qualsevol época de l’any, i es curiós que es mantenen en sa mare durant dos anys. |
| − | El [[puma]] és també conegut per lleo americà i lleo sabaner. | + | |
| + | Degut als danys que ocasiona en el ganat, es perseguit per grangers i s’ha convertit en una especie amenaçada, habitant actualment en zones arides. El [[puma]] és també conegut per lleo americà i lleo sabaner. | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
| − | [[Categoria:Ciències | + | [[Categoria:Ciències naturals]] |
[[Categoria:Felidae]] | [[Categoria:Felidae]] | ||
[[Categoria:Fauna d'Amèrica Central]] | [[Categoria:Fauna d'Amèrica Central]] | ||
Revisió de 13:46 27 maig 2013
El puma (Puma concolor) és un animal carnívor que es distribuix per tota America, especialment en zones montanyoses i boscoses. Els mascles, que són més grans, medixen entre 1 i 2 metros de llongitut més la coa de 66 a 78 cm. L’altura en els muscles es de 60 a 70 cm. Pot pesar entre los 40 i 100 quilograms.
Pot botar fins a 9 metros en terreny pla i 12 des de la branca d’un arbre. Te un cos flexible que pareix que s’allargara al correr, i els seus musculs es contrauen i s’estiren dibuixant-se davall de la seua pell.
Este és un felí silenciós, se desplaça furtivament i és el terror d’animals com cabres, cervols, dants, encara que també són les seues presses ratolins, peixos i aus. Des d’alt dels arbres aguaita a les seues victimes, i cau des de l’alt, sobre el llom d’estes i trencant la seua columna vertebral.
És actiu les 24 hores del dia, encara que demostra preferencia pel trenc d’alba i la boqueta nit. Pot trepar, botar i nadar en gran agilitat, encara que no se ho ve en l’aigua en freqüencia.
Els pumes naixen despres d’un periodo de gestació de tres mesos, en qualsevol época de l’any, i es curiós que es mantenen en sa mare durant dos anys.
Degut als danys que ocasiona en el ganat, es perseguit per grangers i s’ha convertit en una especie amenaçada, habitant actualment en zones arides. El puma és també conegut per lleo americà i lleo sabaner.