Educació Ambiental

L'educació ambiental té com a objectiu generar una consciència i solucions pertinents als problemes ambientals actuals causats per activitats humanes. Ensenya també els efectes de la relació entre l'home i el mig ambient, és un mecanisme pedagògic que mostra les interaccions que existixen dins dels ecosistemes. Els processos i factors físics, químics i biològics, cóm estos reaccionen, es relacionen i intervenen entre ells dins del mig ambient, és atre dels tòpics que difon l'Educació Ambiental (EA), tot açò en la fi d'entendre el nostre entorn i formar una cultura conservacionista a on l'home aplique en tots els seus processos productius, tècniques netes (donant solució als problemes ambientals), permetent d'esta forma el desenroll sostenible.

Les paraules "educació ambiental" foren usades per primera vegada pel dr. William Stapp de l'Universitat de Michigan en 1969.

Pilars conceptuals

Podem definir dos llínies sobre les quals es basa l'Educació Ambiental:

• La primera fa referència a les interrelacions mig ambientals, els ecosistemes, l'importància de l'atmòsfera (clima, composició i interacció), l'aigua (l'hidrosfera, cicle de l'aigua), el sol (litosfera, composició i interacció), el fluix de matèria i energia dins dels diferents entorns naturals (cicles biològics, cicles bioquímics), així­ com el comportament de les comunitats i poblacions (simbiosis, depredació, etc.).
• La segona llí­nia va dirigida a l'interacció entre l'ambient i l'home, cóm influïm en els ecosistemes, cóm el ser humà ha aprofitat i deu aprofitar els recursos, les conseqüències de la contaminació generada en les diferents activitats, cóm es pot previndre (reciclar, maneig adequat de sostralls i energi­a...), les possibles solucions que existixen (processos de tractament de sostralls perillosos, implantació de Polítiques ambientals, entre atres), promovent d'una o atra forma el desenroll sostenible i la conservació de l'entorn.

De la mateixa forma Nicholas Smith-Sebasto establix que l'educació ambiental es compon de quatre elements constituents:

• Fonaments ecològics
• Conscienciació conceptual
• Investigació
• Evaluació de problemes
• Capacitat d'acció

Objectius

Basant-se en la Carta de Belgrat , realisada en octubre de 1975, els Objectius de l'Educació Ambiental a nivell mundial són els següents:

• Ajudar a les persones i als grups socials a que adquirixquen major sensibilitat i consciència sobre el cuidat del mig ambient, creant solucions viables per al manteniment òptim del mateix aixina com a adquirir una comprensió bàsica del mig ambient en la seua totalitat, dels problemes conexos, de la presència i funció de l'humanitat en ell i de la responsabilitat que comporta per la nostra part.

• Ajudar a les persones i als grups socials a adquirir les habilitats necessàries per a resoldre els problemes ambientals.

• Ajudar a les persones i als grups socials a evaluar les mesures i els programes d'educació ambiental en funció dels factors ecològics, polítics, socials, estètics i educatius.

• Ajudar a les persones i als grups socials a que desenrollen el seu sentit de responsabilitat i a que prenguen part en l'urgent necessitat de prestar atenció als problemes del mig ambient, per a assegurar que s'adopten mesures adequades al respecte. Potenciació de l'acció ciutadana.

La cultura ambiental se definix com a un factor clau per a protegir i conservar el nostre planeta.

Estratègies

1. Coordinació intersectorial i interinstitucional: En tal de que el procés d'educació ambiental tinga un component dinàmic, creatiu, eficaç i eficient dins de la gestió ambiental és necessari que es realise un treball conjunt entre els diferents sectors i organisacions de la societat civil involucrades en la qüestió ambiental. Es fa en la fi de que les organisacions no governamentals i les que pertanyen a l'estat puguen portar a terme de la millor manera estos processos de formació.
2. Inclusió de l'educació ambiental en l'educació formal i no formal: Esta estratègia té com a fi que dins de l'educació formal es porte la dimensió ambiental en els currículums de l'educació bàsica, mija i superior. I en l'educació no formal es fa necessari l'implantació de proyectes d'educació ambiental per part de les diferents entitats que treballen en fins ambientals, com poden ser jornades de sensibilisació, charrades o celebració de dies d'importància ambiental entre atres.
3. Participació ciutadana: A través d'este mecanisme es busca educar a la ciutadania en el seu conjunt i, d'esta manera, qualificar la seua participació en els espais de decisió per a la gestió sobre interessos colectius.
4. Investigació: Este procés permet la comprensió i la solució, per mig d'un millor coneiximent dels problemes ambientals, buscant les causes que el provoquen i els efectes que generen. D'esta forma es pot millorar l'actuació tant en el camp natural com en el social i el cultural, comprenent un major ranc d'influència per a que l'educació ambiental siga més efectiva.
5. Formació d'educadors ambientals: Esta estratègia favorix que l'educació ambiental siga un treball interdisciplinari derivat del caràcter sistèmic de l'ambient i de la necessitat d'aportar els instruments de raonament, de contingut i d'acció des de les diverses disciplines, les diverses àrees de coneiximents i les diverses perspectives.
6. Disseny, implantació, soport i promoció de plans i accions de comunicació i divulgació: Es busca la promulgació de l'educació ambiental en els diferents mijos de comunicació. En l'objectiu no sols de transmetre notícies i informació ambiental, sino també com a forma de publicitar les activitats i dies relacionats en el cuidat i la conservació de l'entorn.

El cine com a ferramenta

Una de les opcions en les que más s'ha insistit per a intentar conscienciar a la joventut es en fer-ho a través del cine. En l'era de lo visual, la función social del cine documental s'antoixa, quant menys, imprescindible. No obstant, per a tractar de comprovar l'eficacia dels documentals medioambientales se llevó a veta un estudi comparatiu a través del visionado de tres documentals que aborden l'objectiu de manera diferent (clásico, denuncia, fílmico). Se entrevistó als espectadors immediatament después del visionado i despres de quinze días des de éste per a tractar de comprovar si l'efecte de concienciación se había diluit o había segut efectiu. Els documentals proyectats foren The 11th Hour, Una Veritat Incómoda i The Cove. Despres de la realización de l'experiment apleguem a les següents conclusions:

1. El documental tradicional es el que menys impacte ha tingut entre els tres jóvenes. El tractament más obertament pedagógico es quizás massa pausat i/o dens per als espectadors mijos. L'efectivitat per a captar l'atención de l'espectador alie a la problemática es prou negativa, interessant realment sólo als que ya estaven interessats sobre el tema. En qualsevol cas, el seu impacte a llarc determini ha resultat ser nul.
2. El documental de denuncia te major efectivitat. La seua gran basa es l'inmediatez del seu mensage, ya que la forma directa de denuncia pareix tindre major efecte entre els jóvenes. La reacción immediata es molt positiva, no obstant, a llarc determini l'impacte se diluix. L'agressivitat de la proposta pareix no calar en la consciencia dels espectadors más allá del temps en que recorden el visionado.
3. Les formes del “nuevo documental” son les más eficaços. Al presentar la denuncia com una película de género, l'espectador conecta i s'engancha de manera más fonda en l'historia. Además de l'intelectual, juguen en l'aspecte emocional de l'espectador, deixant un major pos en els espectadors. Podem parlar, puix, de verdadera eficacia per a conscienciar als jóvenes.

En definitiva, según l'experiencia del treball realisat, pareix que les formes tradicionals del documental ya no servixen per a conscienciar als espectadors más jóvenes. El seu discurs queda diluit per una proposta que no conecta en ells, mentres que els documentals de denuncia pareixen tindre un efecte efímero. El “nuevo documental”, que aúne els procediments d'una película de género en el contingut del documental clásico, pareix destapar-se com la forma idónea per a aplegar a crear opinión general.

Solución de problemes

Solución de problemes es una de les técnicas utilisades en l'educación ambiental.

1. El Programa Gandhi: El cridat programa Gandhi, elaborat pels discípulos de éste personage com una aplicación de les enseñanzas del mestre per a la promoción del seu poble, está centrat básicamente en la dotación de l'individu dels recursos i destrees que li capaciten per a resolver problemes quotidians, en un elenc d'habilitats en relación directa en el seu entorn.
2. Método de proyectes Kilpatrick-Macmurray: Els seus autors son uns dels más típicos representants del corrent pragmatiste, en principi, el método fon concebut per a les escoles rurals USA, pero la seua éxito desbordó l'objectiu inicial i fon adoptat per quants grups de jóvenes planejant eixercir una acción modificadora sobre el mig (Grups Scout, Clubs 4H, Creu Roja). Per a els autors, "Un proyecte es un acte problemático localisat en l'ambient natural i resolt utilisant els recursos que oferix eixe mateix mig natural". De éste modo, el jove i el seu grup están fent front a necessitats, situacions i dificultats reals de la vida quotidiana. Per a Macmurray-kilpatrick, "hi ha que combinar l'entusiasme en la capacitat d'organización d'un pla d'actuación. I sempre se precisa una preparación científica per a fer front als proyectes que hi ha que resolver, per lo que se sitúa a l'individu front a una serie d'aprenentages prácticos, que pretenen dotar-li de destrees pre-professionals, al temps que se li propon participar en l'elaboración dels plans de treball.
3. El programa Lines i Bolwell: En una línea que tracta de conciliar el currículo escolar en les activitats de coneiximents i actuación sobre el mig, els professors Británicos Lines i Bolwell establixen la següent seqüencia per a abordar els problemes del mig amiente i trobar solucions:

• Identificación del problema
• Observación i registre de senyes
• Análisis de les senyes
• Propuestas d'acción

Per a éstos autors "la clau per al éxito en la solución dels problemes es organización. En ésta organización busquen la cooperación d'atres persones, dins i fora del marc escolar. El programa está concebut per a impulsar el currículo escolar i establix una especie de pont entre éste i l'entorn próximo al centre, incorporant temes-problema que han de ser resolts seguint la seqüencia amunt indicada.

Ferramentes

En relación a l'educación ambiental, el paper o la ferramenta más important ho juga l'educador, ponent o facilitador, que en definitiva te a carrec l'enseñanza i inculcación com tal del tema, este actúa com posibilitador intelectual, afectiva i moral als alumnes, que en este cas proporciona l'información i valors ambientales necessaris per a crear al receptor una consciencia ecológica, permetent d'esta forma un canvi d'actituts negatives per al entorn a atres que permeten el desenroll sostenible, que al final van portar a cabalidad els objectius de l'educación ambiental.

En freqüencia les activitats a l'aire lliure, l'interpretación del patrimoni natural i l'observación de fauna silvestre favorixen l'incorporación de l'essencia dels problemes medioambientales.

L'educación no formal es aquella cuyos sistemes no formen part de l'educación convencional. L'educación ambiental es fonamental, hui per hui no formal. En educacional ambiental no hi ha métodos específicos, degut als múltiples grups als que va dirigida i als objectius que preten alcançar. Reconsiderando els educats que enumera l'estrategia mundial per a la conservación, podem distribuir-los en quatre grups atendiendo a les técnicas didácticas en una educación no formal: llegisladors, administradors i responsables del desenroll, escolars i estudiants i atres grups.

Programa de l'educación ambiental

Les circumstancies que deuen concorrer per al guany de l'educación ambiental, lo qual requerix l'elaboración d'un proyecte, programa o pla. La planificación en el camp de l'Educación Ambiental se circumscriu al nivell d'un programa. El programa d'educación ambiental que se desenrolle es tant útil per a l'educación de tipo formal, com la No formal. Además s'ajusten a un model válido per a tots els nivells del sistema escolar, per a tota classe d'alumnes, nivells d'educación, cátedras i tota classe d'objectiu del programa. Per a l'implementación d'un programa eficient en educación ambiental se requerixen lo següent:

• Coordinar els coneiximents en humanitats, ciencies socials i ciencies del mig ambient.
• Estudiar una comunitat de sers vius en les seues condicions naturals.
• Donar a coneixer una varietat de problemes.
• Discernir els aspectes importants dels banals en un problema per a aplicar así les solucions correctes.
• Enseñar solucions generals aplicables a diverses situacions análogas.
• Fomentar les qualitats personals per a superar els obstáculs i desenrollar les actituts.

L'orde de presentación dels conceptes, coneiximents i aptituts assignades deuen estar d'acort al público al qual se li es transferit l'información, esto se deu a que els coneiximents i actituts d'un estudiant de primaria no son els mateixos que un estudiant de secundaria, en lo qual el programa de l'educación ambiental busca que de forma ordenada se porte l'información adequada al público adequat.

El desenroll temático de l'educación ambiental se pot dividir en 4 nivells, que correspons también al grau de complexitat, el qual es dependent del público a tractar. Estos nivells son:

• Nivell 1.Coneiximents d'ecología, Este se realisa en el fi d'entendre l'entorn natural que rodeja al ser huma, observant els seus fonaments i funcions. Este a la seua volta se dividix en:

1. Nocions Generals. 2. Factors Ecológicos. 3. Auto ecología. 4. Ecología de poblacions. 5. Ecología trófica. 6. Sinecología

• Nivell 2. Problemes Ambientales, Este tema, ya es concernent a observar i evaluar els diferents factors naturals i/o Antrópicos que presenten afectaciones negatives al mig. este se pogui dividir en:

1. Factors d'amenaça derivats del mig urba i industrial: contaminación i ocupación d'espais naturals. 2. Factors d'amenaça sobre el mig natural:

-Explosión demográfica -Erosión -Desforestación -Incendis Forestals -Sobrepastoreo i abando del pastoreig -Malaltes prácticas agrícolas -Eliminación de zones húmedas -Introducción d'especies exóticas -Sobrepesca marítima -Us recreatiu del mig natural 3. Gestión del mig ambient

• Nivell 3. Valoración de solucions. En esta etapa se evalúan la solución a les diferents classes i características de problemes ambientales, este se pot dividir en:

1. Identificación dels problemes concrets 2.Identificación de les solucions als problemes 3.Evaluación de les solucions alternatives.

• Nivell 4. Participación, en esta etapa s'involucra a la comunitat en implementar la solución adequada i convenient, als problemes ambientales, esta involucre:

1. Estrategies per a portar a veta accions individuals o colectives.
2. Presa de decisions sobre les estrategies o alternatives que puguen seguir-se.
3. Evaluación de resultats de les accions mampreses.

Características

De la Conferencia de Tiflis, s'indiquen algunes de les características de l'Educación ambiental:

1. Comportaments positius de conducta.
2. Educación permanent.
3. Coneiximents técnicos i valors éticos.
4. Enfocament global.
5. Vinculación, interdependencia i solidaritat.
6. Resolución de problemes.
7. Iniciativa i sentit de la responsabilitat.
8. Renovación del proces educatiu.

L'educación ambiental i els niños

Ajuda en el desenroll de la responsabilitat ambiental dels niños i niñas per a entendre i cuidar el planeta, tindre consciencia del daño que se genera davant la contaminación i mantindre un ambient sa per a tots els que vivim en él.

Ámbito formal i no formal

Hi ha diversos ámbitos als que aplicar l'Educación Ambiental. Mos referim a l'educación formal quan parlem de l'educación reglada, impartida en escoles. Es l'educación oficial a la que tenen dret tots els ciutadans. L'educación no formal no entra en l'educación convencional.

Se pot dir, que hui per hui, l'Educación Medioambiental es no formal, no hi ha métodos concrets ni planificaciones ni temarios ni en tots els centres se tracta per igual. No es oficial. Analisant l'educación medioambiental en la seua ámbito no formal, podem començar en la frase: “Todo el proces educatiu deu desembocar en l'acción positiva sobre l'entorno”. Se tracta d'educar en una sensibilitat que faça modificar actituts negatives en relación a nostre entorn. El fet de tindre un coneiximent sobre un tema específico, sobre mig ambient, o sobre qualsevol atre, porta conseguixc un canvi d'actitut en la mayoría de les voltes, ya que no es causa-efecte, pero sí es veritat que hi ha certa influencia. Al parlar de ámbito no formal, i analisant els documents sobre el tema, mos referim al ámbito de la familia, els amigos… allo que, com hem dit anteriorment, no está institucionalizado ni formalisat. Des d'estos ámbitos de forma conscient o inconscient se transmeten valors i accions. No se pot separar el término mig ambient i el término desenroll, ni tampoc educación i desenroll. L'educación te un paper fonamental en el desenroll d'una persona i este desenroll deu respectar el mig ambient, del que formem part com sers vius. Según María del Mar Asunción i Enric Segovia, estem en una situación en la que hi ha molta información en el pla del mig ambient, pero no tota es de calitat. Els mijos de comunicación tenen un paper fonamental en este sentit en l'educación medioambiental no formal. Se deu transmetre una información contrastada de calitat i en uns valors de respecte. En ocasions, els mijos prenen la posición de que les tecnologías serán les salvadores del problema medioambiental, se posen de part d'un enfocament tecnocentrista. Els mijos convencionals transmeten l'ideología i els valors dominants i, en este sentit, l'Educación Medioambiental en el pla no forma no ix be parada. Cobra en este sentit, un paper rellevant la familia. Si els pares no tenen eixa consciencia no se la podrán transmetre als seus fills. Se fa necessari per tant, incentivar activitats concretes i atrayentes per a qualsevol persona, de qualsevol edat i estatus social de la población. Passant al pla de l'educación formal, es dir, l'oficial i l'institucionalizada, deuen incorporar programes en relación al mig ambient. Aço es fonamentalment per dos raons: l'escola es un espai a on el niño se desenrolla en una etapa important de la seua vida i per lo tant, se tenen que tractar temes importants per a la societat, en este cas, el mig ambient, ho es. El mig ambient es un tema que está cobrant importancia i per lo tant deu estar en l'aula, l'escola se te que relacionar en la vida. En este sentit, l'educación medioambiental deu ser travesser, estar gaitejada en tots els sabers que se transmeten. No se tracta d'un enfocament tecnológico, sino ético, valors com la responsabilitat, la solidaritat, la cooperación, el respecte per la diversidad… Se pot plantejar un programa en Educación Medioambiental, que ha de naixer de necessitats reals que existixquen en el mig en el que se va a desenvolver. La minería es un dels sectors económicos más contaminants i impactantes en el mon, no sólo per les seues métodos d'extracción que cada volta son más agressius per conseguir majors guanyes en menor temps, sino también per les conseqüencies de curt, mijà i llarc determini que afecten els recursos aigua, sol i aire, condenant la vida de les especies naturals i les comunitats en les que s'inserten els proyectes miners. L'actual crisis mundial i la desestabilización económica que ha deixat la devaluación del dólar, ha provocat que els inversionistes posen els seus ulls en l'antic i más codiciat actiu del mon, l'or, cuyo preu tenía un valor de $250/onça troy per al año 2000, i ha aumentant de manera estrepitosa, alcançant un valor de $1 750/onça troy per al 2011. El reincident búsqueda de l'or i la visión política dels governs de la Región Centroamericana, quins han obert les seues portes a l'inversión estrangera a ulls tancats

Bibliografía

• REYES Ruiz, J. "Educación ambiental: remor de clars". Publicada en Els Ambientalistas, revista d'Educación Ambiental. Setembre-Decembre de 2010.
• FRANKLIN CÓRDOBA C'.; Fonaments pedagógicos per a l'educación Ambiental; Universitat de Córdoba (Colombia) Fondo editorial; (1998)
• Ministerio d'Educación Nacional (Colombia); ciencies naturals educación ambiental, lineamiento curriculares; editorial llibres & llibres; (1998)
• Isaías Tobasura Acuña, Llum Elena Sepúlveda Gallec; Proyectes Ambientales Escolars estrategia per a la formación ambiental.-1ed-Santa Fa de Bogotá: Cooperativa Editorial Magisteri, (1997).
• Organización per a l'Educación i Protección Ambiental - OPEPA; Líder en educación ambiental en América Llatina.
• Institut Alexander Von Humboldt; Educación Ambiental i Biodiversidad, nodo temático del mecanisme de facilitación (2010).
• La carta a Belgrado, Belgrado (Yugoslavia, 1975)
• Declaración de Tbilisi, Tbilisi (Georgina, 14-26 d'octubre de 1977)
• II Congrés Iberoamericano d'Educación Ambiental, Guadalajara (México, juny de 1997)
• ORTEGA RAMON, Manual de Gestión del Mig Ambient; Editorial Fundación Mapfre; 1997.
• NOVO MARIA, Educación Ambiental; Editorial Rei; 1991.
• M. FÉLEZ, "Molt pocs niños coneixen lo que es un punt net; larioja.com; 2009.