Cavalleria

Historicament, la cavalleria son aquelles unitats militars que lluiten en moviment a cavall. Algunes unitats de la cavalleria, com els dragons, podrien lluitar a peu. Alguns autors consideren que les unitats d'artilleria montades son tambe cavalleria, encara que estes son unitats d'apoyo, no de combat. La cavalleria ha existit durant mils d'anys, les primeres se remonten al segle XI AC. Des de la Segona Guerra Mundial, el terme tambe s'aplica a les unitats equipades en tancs .

Des de els primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que es un "Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el mes minim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment". Un home que lluita a cavall tambe tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall es l'impacte psicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent. La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'Edat antiga i edat mija; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'Asia, en particular, els eixercits mogols. En Europa, la cavalleria se converti cada volta mes armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels cavallers.

Durant el sigle XVII la cavalleria en Europa, pergue la major part de la seua armadura, ineficaç contra els mosquets i canons que foren entrant en us, i a amijanats del sigle XIX alguns regiments conserven una menuda cuiraça de proteccio que oferix contra les llances i sabres. En el periodo entre les guerres mundials moltes unitats de cavalleria se convertiren en unitats d'infanteria motorisada i infanteria mecanisada, o reformar les tropes de tancs. No obstant, la cavalleria encara servi durant la Segona Guerra Mundial, especialment en l'Eixercit roig , en l'Eixercit Real Italià i l'Eixercit polones. La majoria de les unitats de cavalleria que monten a cavall en els eixercits moderns servixen en funcions purament cerimonials, o com infanteria montada en un terreny dificil, com montanyes o zones boscoses.

Historia

La cavalleria sempre fon una arma decisiva en les tactiques de batalla i les seues evolucions podien decidir una batalla o una guerra; perseguir a un enemic derrotat donant-li el colp de gracia, reconeiximent del terreny evitant emboscades del contrari i espiar les posicions de l'enemic buscant punts debils.

Cavalleria hague molta i de diferents caracteristiques a la llarc de nostre temps, potser les mes recordades son per eixemple la cavalleria hitita i l'egipciaca, en els diversos enfrontaments que sostingueren en els sigles XIII i XII a. de C.; clar que aço era diferent, ya que la cavalleria al fus, tal com la coneixem hui en dia, no era la d'un ginet montat en el seu cavall, sino la d'un ginet o dos montats en un carro tirat per dos o tres cavalls.

Tambe podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren Egipte, derrocant al farao del seu tro he instaurant un regim d'ocupacio que no acabà fins l'expulsio dels hicses d'Egipte en 1550 a. de C.; no obstant, aci poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltissim temps no son clares. Mes tart els assirians tambe demostraren el seu poder belic en els carros de guerra, aplicant tactiques desapiadades sobre la poblacio enemic i sembrant el terror en dita poblacio, SOJUZGÓ molts pobles en l'area mesopotamica a on regne.

Temps despres la cavalleria d'Aleixandre Magne, (qui contribucio a la destruccio de l'imperi persa fon determinant) seria un eixemple anys mes tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digue el seu pare Filip en essencia, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.

Pirro, rei d'Epiro, fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans tambe va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que tambe sabe adaptar a el seu eixercit emulant a Aleixandre Magne, al qual ell admirava molt.

Mes tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'Anibal, la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartagines durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en Zama en el 202 a. de C.).

Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot Cannas, demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal a el seu enemic i aci Anibal, ¡s'eixi!, demostrant el seu talent ante els romans. Tambe referint-se a Roma i a la seua continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atencio a la cavalleria) tingue que prestar mes atencio a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemic, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotat en batalla.

Anibal ya donà l'avis de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos ultims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.

La cavalleria goda en el sigle IV, demostrà en la batalla d'Adrianopolis en l'any 378, que l'infanteria romana (encara sent d'elite i molt veterana) ya no podia fer front en garanties d'exit a un oponent en la batalla; al menys al 100%, ¡la perdua dels 2/3 de les seues tropes veteranes ho testimonien!. Les incursions dels barbars en les fronteres romanes estaven debilitant a l'eixercit romà ¡a ulls vists!. La cavalleria barbara estava donant eixemple de que la seua evolucio, estava plantant cara a l'invencible eixercit romà; fins i tot estos ultims, estaven començant a llistar, ya en l'infanteria, ya en la cavalleria, reclutes de procedencia barbara, ya per a aprofitar-se de les seues virtuts, ya per a paliar l'escassea de reclutes de procedencia romana; ya que estos i ante la riquea de l'imperi romà, se tornaven socoltres a l'hora d'allistar-se com legionaris, qual esta vida era molt dura.

En el sigle VI l'imperi bizanti o imperi romà d'Orient, ya havia depres que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizanti contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.