Canis lupus arctos

Archiu:Arctic Wolf in Aulavik National Park 04 (cropped).jpg

llop àrtic (Canis lupus arctos)

El llop àrtic (Canis lupus arctos), també cridat llop polar o llop blanc, és un mamífer de la família Canidae, subespecie del llop. Són natius de la tundra àrtica alta de les Illes de la Reina Isabel de Canadà, una de les seues característiques és que la seua pelaje és d'un color més clar que el d'uns atres de la seua espècie i la seua pelaje és alguna cosa espés específic per a que guarde la calor i ho mantinga calenta de la fredor.

Anatomia

La seua llongitut oscila entre un i dos metros, incloent la coa sent els machos més grans que les femelles. La seua altura varia de 62 a 77,7 cm, sent més compactes que els llops comuns en un pes mig de 45 kg trobant-se eixemplars adults que alcançaven fins a 84,8 kg. Usualment tenen orelles menudes, #lo que els ajuda a conservar la calor corporal.

El temps de vida dels llops àrtics en el seu entorn natural sol ser de sèt a dèu anys, encara que s'han observat llops de fins a díhuit anys en captiveri.

Naixen en pèl grisáceo que s'aclarix a mida que maduren, sent als tres mesos blanc per complet.

Caça

Els llops àrtics, com tots els llops, cacen en manada. Els seus assuts són comunament caribúés i bous almizcleros. Per una atra part, cacen atres animals que puguen trobar, com llebres àrtiques, focas, perdius nivales i lemmings.

Per l'escassea de plantes de pastar, estos llops es veuen obligats a recórrer grans àrees (de fins a 2600 km²) per a trobar assuts seguint les raberes. El alce també és un assut ocasional. Les seues llargues pates els fan llents i a voltes, atrancados en la neu, es tornen assut fàcil per a les manades de llops.

Reproducció

Vore també: Canis lupus#Cortege i apareamiento

De la mateixa manera que en atres subespecies del llop (Canis lupus), les manades estan conformades per una parella reproductora i la seua descendència, encara que de forma anecdòtica en grups de gran tamany pot haver més d'una parella. Es tornen aptes per al apareamiento als dos o tres anys de naixcuts.

Per la dificultat causada pel permafrost de l'àrtic per a cavar guaridas, els llops àrtics a sovint usen recovecos entre les pedres, coves o inclús #depressió en el sol com guarida.

La mare pare dos o tres cadells a finals de maig o principis de juny, aproximadament un més abans que el llop comú. Es creu que el reduït número d'crío (comparades en quatre o cinc del C. l. lupus) es deu a l'escassea d'assut en l'Àrtic. La seua gestació dura aproximadament sesenta y tres dies. Els cadells es queden en la mare dos anys.

Distribució

Els llops àrtics habiten en les illes àrtiques de Canadà, més al nort de la latitut 68° N, pero no en témpanos de gèl. El mig és extremadament asprós, en un llarc, gelat i obscur hivern.

Com a cas excepcional en les subespecies de llop, el llop àrtic encara pot ser trobat en tot el seu hàbitat natural original, degut a que en este entorn rara volta troben presència humana.

El Santuari del llop blanc és un refugi per a llops d'esta subespecie localisat en Oregó (EE. UU.).

Vore també

• Gos de Groenlàndia

Bibliografia

• L. David Mech (text), Jim Brandenburg (fotos), At home with the arctic wolf, National Geographic Vol. 171 No. 5 (May 1987), pp. 562-593
• L. David Mech, The arctic wolf: 10 years with the pack, Voyageur Press 1997, ISBN 0-89658-353-8
• Jim Brandenburg: White Wolf. Tecklenborg, Steinfurt 1998. ISBN 3-924044-39-2

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Canis lupus arctos.

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Canis lupus arctos.