Diferència entre les revisions de "Oaxaca"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Arreglant categoria genèrica per categories deduïdes automàticament en RACV |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Oaxaca'''<ref name=OAJACA>{{cita DPD|Oaxaca}}</ref> ({{àudio|LL-Q1321 (spa)-Enohecruzl79-Oaxaca.wav|pronunciació}}), oficialment el '''Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca''', és un dels [[Organisació territorial de Mèxic|treinta y uno estats]] que, junt en la [[Ciutat de Mèxic]], formen els [[Mèxic|Estats Units Mexicans]].<ref>{{Cita web |url=https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/df-no-és-el-estat-32-aclarixen-llegisladors|títul=DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors|data=22 de giner de 2016 |fechaacceso=8 de maig de 2020 |autor=Víctor Chávez |editorial=El Financer}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.scjn.gob.mx/sites/default/files/cpeum/documento/2020-06/CPEUM-044.pdf|títul=Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans|fechaacceso=6 d'abril de 2025|sitie web=Suprema Cort de Justícia de la Nació |cita=La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.}}</ref> La seua capital i ciutat més poblada és [[Oaxaca de Juárez]]. Està dividit en [[municipis d'Oaxaca|570 municipis]], dels quals 418 es governen baix el [[sistema d'usos i costums]], en formes locals reconegudes d'[[autogovern]];<ref>{{Cita web |url=http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html |títul=Copia archivada |fechaacceso=23 de giner de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120520073717/http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html |fechaarchivo=20 de maig de 2012 }}</ref> agrupats en [[Regions d'Oaxaca|huit regions]]. | '''Oaxaca'''<ref name=OAJACA>{{cita DPD|Oaxaca}}</ref> ({{àudio|LL-Q1321 (spa)-Enohecruzl79-Oaxaca.wav|pronunciació}}), oficialment el '''Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca''', és un dels [[Organisació territorial de Mèxic|treinta y uno estats]] que, junt en la [[Ciutat de Mèxic]], formen els [[Mèxic|Estats Units Mexicans]].<ref>{{Cita web |url=https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/df-no-és-el-estat-32-aclarixen-llegisladors|títul=DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors|data=22 de giner de 2016 |fechaacceso=8 de maig de 2020 |autor=Víctor Chávez |editorial=El Financer}}</ref><ref>{{Cita web |url=https://www.scjn.gob.mx/sites/default/files/cpeum/documento/2020-06/CPEUM-044.pdf|títul=Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans|fechaacceso=6 d'abril de 2025|sitie web=Suprema Cort de Justícia de la Nació |cita=La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.}}</ref> La seua capital i ciutat més poblada és [[Oaxaca de Juárez]]. Està dividit en [[municipis d'Oaxaca|570 municipis]], dels quals 418 es governen baix el [[sistema d'usos i costums]], en formes locals reconegudes d'[[autogovern]];<ref>{{Cita web |url=http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html |títul=Copia archivada |fechaacceso=23 de giner de 2019 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120520073717/http://www.iee-oax.org.mx/index.php/ieepco/història.html |fechaarchivo=20 de maig de 2012 }}</ref> agrupats en [[Regions d'Oaxaca|huit regions]]. | ||
| Llínea 10: | Llínea 8: | ||
Atres zones turístiques d'importància es troben en la costa, en complexos d'importància com [[Baïes de Huatulco]], [[Port Amagat (Oaxaca)|Port Amagat]], [[Santa Catarina Juquila|Juquila]], [[Zipolite]], [[Mazunte]] i [[Parc Nacional Estanys de Chacahua|Chacahua]].<ref>{{cite web|url=http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/|title=a l'el corredor Huatulco-Chacahua|website=Publimar.mx|accessdate=9 de juliol de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191017155719/http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/|fechaarchivo=17 d'octubre de 2019}}</ref> Aixina mateix, Oaxaca és considerat com un dels estats en major diversitat geogràfica i biològica, pel seu complex relleu i l'elevat número d'espècies endèmiques de reptils, amfibis, mamífers i plantes.<ref>{{cite web |title=Semarnat, L'ambient en números |year=2010 |url=http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf |publisher=Conabio |deadurl=bot: unknown |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100524173018/http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf |archivedate=24 de maig de 2010}}</ref> | Atres zones turístiques d'importància es troben en la costa, en complexos d'importància com [[Baïes de Huatulco]], [[Port Amagat (Oaxaca)|Port Amagat]], [[Santa Catarina Juquila|Juquila]], [[Zipolite]], [[Mazunte]] i [[Parc Nacional Estanys de Chacahua|Chacahua]].<ref>{{cite web|url=http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/|title=a l'el corredor Huatulco-Chacahua|website=Publimar.mx|accessdate=9 de juliol de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20191017155719/http://publimar.mx/oficial-el-corredor-huatulco-chacahua/|fechaarchivo=17 d'octubre de 2019}}</ref> Aixina mateix, Oaxaca és considerat com un dels estats en major diversitat geogràfica i biològica, pel seu complex relleu i l'elevat número d'espècies endèmiques de reptils, amfibis, mamífers i plantes.<ref>{{cite web |title=Semarnat, L'ambient en números |year=2010 |url=http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf |publisher=Conabio |deadurl=bot: unknown |archiveurl=https://web.archive.org/web/20100524173018/http://www.semarnat.gob.mx/informacionambiental/documents/sniarn/pdf/el_ambiente_numero_2010.pdf |archivedate=24 de maig de 2010}}</ref> | ||
[[Categoria:Estat d'Oaxaca]] | |||
[[Categoria: | |||
Última revisió del 22:14 7 jul 2026
Oaxaca[1] (Plantilla:Àudio), oficialment el Estat Lliure i Sobirà d'Oaxaca, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, formen els Estats Units Mexicans.[2][3] La seua capital i ciutat més poblada és Oaxaca de Juárez. Està dividit en 570 municipis, dels quals 418 es governen baix el sistema d'usos i costums, en formes locals reconegudes d'autogovern;[4] agrupats en huit regions.
Està ubicat en la regió suroest del país.[5] Llimita al nort en Pobla i Veracruz, a l'est en Chiapas, al sur en el oceà Pacífic i a l'oest en Guerrero. En 93 757 km², és el quint estat més extens —per darrere de Chihuahua, Sonora, Coahuila i Durango— i, en 4 132 148 habitants en 2020, el dècim més poblat. Es va fundar el 21 de decembre de 1823.CR
L'estat és conegut principalment pels seus pobles indígenes i afromexicanos, representats per més de 16 grups ètnics, i els zapotecos i mixtecos són els de major representació. Estes cultures han sobrevixcut i mantingut els seus usos i costums en major èxit que el restant del territori nacional, gràcies a l'accidentat i aïllat territori de l'estat.[6] La majoria d'estos grups habiten la zona centre de l'estat, la riquea cultural del qual, que inclou zones arqueològiques com Mont Albán i Mitla, la convertixen en una zona turística d'importància.[7][8]
Atres zones turístiques d'importància es troben en la costa, en complexos d'importància com Baïes de Huatulco, Port Amagat, Juquila, Zipolite, Mazunte i Chacahua.[9] Aixina mateix, Oaxaca és considerat com un dels estats en major diversitat geogràfica i biològica, pel seu complex relleu i l'elevat número d'espècies endèmiques de reptils, amfibis, mamífers i plantes.[10]
- ↑ Plantilla:Cita DPD
- ↑ Víctor Chávez. . El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
- ↑ . Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
- ↑ . Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2012. Consultat el 23 de giner de 2019.
- ↑ «Oaxaca». Explorant Mèxic. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2011. Consultat el 4 d'abril de 2011.
- ↑ Grups Indígenes d'Oaxaca: Senyes Generals
- Archivat el 17 de octubre de 2019 archivat en Wayback Machine. per Naí Botello. Consultat el 22 de giner del 2019
- ↑ ¿Qué fer en Oaxaca? per Redacció. Consultat el 22 de giner del 2019
- ↑ Hansen, Mogens H., ed., "A comparative Study of Six City- State Cultures", An Investigation Conducted by the Copenhagen Polis Centre, Copenhagen 2002.
- ↑ «a l'el corredor Huatulco-Chacahua». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2019. Consultat el 9 de juliol de 2018.
- ↑ «Semarnat, L'ambient en números». Conabio (2010). Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2010.