Diferència entre les revisions de "Juan Soto Ivars"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
En el seu ensaig ''Arden las redes'' (Debate, 2017) desenrolla lo que entén per «poscensura», terminologia que Soto Ivars ampra per a designar a la pressió social eixercida pels usuaris de les rets socials sobre els autors, que segons l'autor supondria una ferramenta de coacció que operaria com una forma de censura. | En el seu ensaig ''Arden las redes'' (Debate, 2017) desenrolla lo que entén per «poscensura», terminologia que Soto Ivars ampra per a designar a la pressió social eixercida pels usuaris de les rets socials sobre els autors, que segons l'autor supondria una ferramenta de coacció que operaria com una forma de censura. | ||
| + | |||
| + | En televisió, manté des de 2017 fins a 2022 una secció en ''Els Matins'' de ''TV3'', conduït per [[Lídia Heredia]], sobre la llibertat d'expressió en internet. També ha colaborat en una secció en el programa ''La hora de la 1'', de [[Televisió Espanyola]]. Ha aparegut com a expert parlant sobre estos mateixos temes en programes com ''Salvados'', de [[Jordi Évole]], o ''La Sexta Noche'', i mantingué una secció durant dos temporades en el programa ''No es un día cualquiera'' de [[RNE]], conduït per [[Pepa Fernández]]. Explicà la seua teoria de la poscensura en una charrada [[TEDx]]. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 19:18 8 dec 2025
Juan Soto Ivars (Águilas, Regió de Múrcia, 26 d'abril de 1985), és un escritor i columniste espanyol, autor de noveles i ensajos. És membre del consell assessor de la Fundéu des de l'any 2017.
Biografia
Juan Soto Ivars naixqué en la població murciana d'Águilas, en l'any 1985. Ha segut columniste en publicacions com Tiempo de Hoy o Primera Línea i fon l'encarregat en El Confidencial de la secció «España Is Not Spain».
Coordinà i prologà junt a Sergi Bellver el llibre colectiu de relats Mi madre es un pez (Libros del Silencio, 2011), en el que es va donar a conéixer en els mijos de comunicació el moviment lliterari Nuevo Drama fundat per Soto, Bellver i Manuel Astur. Ha segut també columniste en Papel (dominical de El Mundo) o en Tentaciones de El País. El seu ensaig Un abuelo rojo y otro abuelo facha (2016) afirma en el subtítul ser «un manifest contra el mit de les dos Espanyes».
En juny de 2016, despuix d'haver criticat a Juan Luis Cebrián —director de Prisa— a través de Twitter, a causa de la prohibició de Cebrián als seus periodistes d'acodir a La Sexta per haver publicat esta cadena informacions sobre la vinculació de la dòna de Cebrián en els Papers de Panamà, Soto Ivars escrigué la seua última columna en Tentaciones (El País), a on va amagar un mensage sifrat en acròstic en que podia llegir-se: «Cebrián és un tirà com Calígula».
En el seu ensaig Arden las redes (Debate, 2017) desenrolla lo que entén per «poscensura», terminologia que Soto Ivars ampra per a designar a la pressió social eixercida pels usuaris de les rets socials sobre els autors, que segons l'autor supondria una ferramenta de coacció que operaria com una forma de censura.
En televisió, manté des de 2017 fins a 2022 una secció en Els Matins de TV3, conduït per Lídia Heredia, sobre la llibertat d'expressió en internet. També ha colaborat en una secció en el programa La hora de la 1, de Televisió Espanyola. Ha aparegut com a expert parlant sobre estos mateixos temes en programes com Salvados, de Jordi Évole, o La Sexta Noche, i mantingué una secció durant dos temporades en el programa No es un día cualquiera de RNE, conduït per Pepa Fernández. Explicà la seua teoria de la poscensura en una charrada TEDx.
(Secció per completar)
Obra
(Secció per completar)