Diferència entre les revisions de "Juan Soto Ivars"
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
En juny de 2016, despuix d'haver criticat a [[Juan Luis Cebrián]] —director de ''Prisa''— a través de Twitter, a causa de la prohibició de Cebrián als seus periodistes d'acodir a ''La Sexta'' per haver publicat esta cadena informacions sobre la vinculació de la dòna de Cebrián en els [[Papers de Panamà]], Soto Ivars escrigué la seua última columna en ''Tentaciones'' (''El País''), a on va amagar un mensage sifrat en [[acròstic]] en que podia llegir-se: «Cebrián és un tirà com Calígula». | En juny de 2016, despuix d'haver criticat a [[Juan Luis Cebrián]] —director de ''Prisa''— a través de Twitter, a causa de la prohibició de Cebrián als seus periodistes d'acodir a ''La Sexta'' per haver publicat esta cadena informacions sobre la vinculació de la dòna de Cebrián en els [[Papers de Panamà]], Soto Ivars escrigué la seua última columna en ''Tentaciones'' (''El País''), a on va amagar un mensage sifrat en [[acròstic]] en que podia llegir-se: «Cebrián és un tirà com Calígula». | ||
| + | |||
| + | En el seu ensaig ''Arden las redes'' (Debate, 2017) desenrolla lo que entén per «poscensura», terminologia que Soto Ivars ampra per a designar a la pressió social eixercida pels usuaris de les rets socials sobre els autors, que segons l'autor supondria una ferramenta de coacció que operaria com una forma de censura. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 19:13 8 dec 2025
Juan Soto Ivars (Águilas, Regió de Múrcia, 26 d'abril de 1985), és un escritor i columniste espanyol, autor de noveles i ensajos. És membre del consell assessor de la Fundéu des de l'any 2017.
Biografia
Juan Soto Ivars naixqué en la població murciana d'Águilas, en l'any 1985. Ha segut columniste en publicacions com Tiempo de Hoy o Primera Línea i fon l'encarregat en El Confidencial de la secció «España Is Not Spain».
Coordinà i prologà junt a Sergi Bellver el llibre colectiu de relats Mi madre es un pez (Libros del Silencio, 2011), en el que es va donar a conéixer en els mijos de comunicació el moviment lliterari Nuevo Drama fundat per Soto, Bellver i Manuel Astur. Ha segut també columniste en Papel (dominical de El Mundo) o en Tentaciones de El País. El seu ensaig Un abuelo rojo y otro abuelo facha (2016) afirma en el subtítul ser «un manifest contra el mit de les dos Espanyes».
En juny de 2016, despuix d'haver criticat a Juan Luis Cebrián —director de Prisa— a través de Twitter, a causa de la prohibició de Cebrián als seus periodistes d'acodir a La Sexta per haver publicat esta cadena informacions sobre la vinculació de la dòna de Cebrián en els Papers de Panamà, Soto Ivars escrigué la seua última columna en Tentaciones (El País), a on va amagar un mensage sifrat en acròstic en que podia llegir-se: «Cebrián és un tirà com Calígula».
En el seu ensaig Arden las redes (Debate, 2017) desenrolla lo que entén per «poscensura», terminologia que Soto Ivars ampra per a designar a la pressió social eixercida pels usuaris de les rets socials sobre els autors, que segons l'autor supondria una ferramenta de coacció que operaria com una forma de censura.
(Secció per completar)
Obra
(Secció per completar)