Diferència entre les revisions de "Pancatalanisme en la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 72: Llínea 72:
 
* Els sectors valencianistes consideren que estes ajudes representen un us polític de recursos públics per a difondre idees alienes a l'identitat valenciana, aplegant a calificar les subvencions catalanes com a ingerències en els assunts interns de la Comunitat Valenciana.
 
* Els sectors valencianistes consideren que estes ajudes representen un us polític de recursos públics per a difondre idees alienes a l'identitat valenciana, aplegant a calificar les subvencions catalanes com a ingerències en els assunts interns de la Comunitat Valenciana.
 
* Pel contrari, els defensors d'estes entitats argumenten que es tracta de respal llegítim a la cultura i la llengua compartida, i que les ajudes permeten mantindre proyectes educatius, lliteraris i culturals que fomenten l'us del valencià/català en distints àmbits de la societat.
 
* Pel contrari, els defensors d'estes entitats argumenten que es tracta de respal llegítim a la cultura i la llengua compartida, i que les ajudes permeten mantindre proyectes educatius, lliteraris i culturals que fomenten l'us del valencià/català en distints àmbits de la societat.
 +
 +
== Referències ==
 +
<references/>

Revisió de 11:57 29 ago 2025

Pancatalanisme
Silueta dels Països Catalans.svg

v · d · e

El pancatalanisme en la Comunitat Valenciana fa referència a les corrents polítiques, culturals i socials que defenen l'existència d'una unitat llingüística i, en ocasions, identitària entre Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i atres territoris de parla catalana, concepte conegut com els Països Catalans.

Historia

Subvencions al pancatalanisme

Antecedents

Durant el sigle XIX, en paralel al sorgiment dels #nacionalisme perifèrics en Espanya, intelectuals catalans i valencians varen començar a reflexionar sobre la relació entre el valencià i el català. Alguns autors varen destacar l'afinitat llingüística, mentres uns atres varen defendre la diferenciació cultural.

Desenroll en el sigle XX

El concepte de Països Catalans va ser popularisat per intelectuals catalans com Joan Fuster, l'ensaig dels quals Nosaltres, els valencians (1962) defenia una visió compartida de l'identitat nacional catalana que incloïa als valencians.

Les tesis fusterianes varen influir en sectors de l'esquerra cultural i política valenciana, especialment en el tardofranquisme i la transició democràtica. No obstant, també varen desencadenar una reacció contrària per part del valencianisme.

Situació actual

En l'actualitat, el pancatalanisme seguix sent objecte de debat polític i cultural en la Comunitat Valenciana. Encara que la seua presència institucional és llimitada, les polèmiques sobre la denominació de la llengua i la relació cultural en Catalunya seguixen marcant part del discurs públic i mediàtic.

Recepció en la Comunitat Valenciana

El pancatalanisme ha generat un intens debat en la societat valenciana. Si ben alguns colectius culturals i acadèmics ho han recolzat, defenent l'idea d'una mateixa llengua catalana, amplis sectors de la població i de la política valenciana ho han rebujat.

Crítiques i oposició

Des de sectors valencianistes, el pancatalanisme es percep com una forma d'intervencionisme cultural procedent de Catalunya i com una amenaça a l'identitat pròpia valenciana. Entre les crítiques més habituals es troben:

  • L'idea de que el pancatalanisme nega l'existència d'una identitat diferenciada dels valencians.
  • L'acusació de que el concepte de Països Catalans supon un proyecte polític expansioniste.
  • La defensa de que el valencià constituïx una llengua pròpia, distinta del català, postura avalada per associacions com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i entitats valencianistes.

Controvèrsies polítiques i culturals

El pancatalanisme en el territori valencià ha segut objecte de polèmica recurrent en:

  • Mijos de comunicació, en debats sobre l'us del terme País Valencià front a Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia.
  • Política autonòmica, en partits com el PSPV-PSOE i Compromís més pròxims a l'unitat llingüística, front a postures més crítiques del Partit Popular o Vox.
  • Manifestacions i actes públics, especialment durant la Batalla de Valéncia en els anys de la transició, quan els enfrontaments entre pancatalanistes i valencianistes varen ser especialment intensos.

Entitats

Artícul principal → Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana.
  • Partits politics
    • Esquerra Republicana del País Valencià
    • Més-Compromís
    • Esquerra Valenciana
    • Podemos
  • Associacions
    • Escola Valenciana
    • Acció Cultural del País Valencià
    • Xarxa Vives
    • AVLL
    • Institut Joan Lluis Vives
    • Edicions del País Valencià

Subvencions i finançació

Diverses associacions i entitats vinculades al pancatalanisme en la Comunitat Valenciana han rebut a lo llarc de les últimes décades subvenciones procedents tant de la Generalitat Valenciana com de la Generalitat de Catalunya, aixina com d'atres administracions públiques. Estes ajudes han constituït un dels aspectes més controvertits en el debat polític valencià sobre el *pancatalanismo.

Generalitat Valenciana

Durante los gobiernos autonómicos liderados por el PSPV-PSOE y Compromís (2015-2023), se destinaron partidas económicas a asociaciones como Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana o la Plataforma per la Llengua, entre otras.

  • En 2018, la Conselleria de Educación distribuyó alrededor de 500 000 euros entre veinticinco entidades culturales y lingüísticas, destacando Escola Valenciana (131 367 €), ACPV (49 892 €) y Plataforma per la Llengua (35 937 €).[1]
  • En 2022, las subvenciones sumaron más de 230 000 euros, de los cuales cerca de 100 000 € correspondieron a Escola Valenciana y cantidades entre 18 000 y 23 000 € a ACPV y la Plataforma per la Llengua.[2]
  • En total, se estima que durante los ocho años de gobierno de Ximo Puig, estas entidades percibieron en torno a 20 millones de euros, con un promedio anual de 2,4 millones.[3]

Con la llegada del gobierno de Carlos Mazón (PP, en coalición con Vox) en 2023, las subvenciones a entidades calificadas de catalanistas fueron drásticamente reducidas o eliminadas. En los presupuestos autonómicos de 2024 se suprimieron, por ejemplo, las aportaciones al Institut Ramon Llull (350 000 €) y se recortaron ayudas a editoriales y fundaciones culturales, como la Fundación Bromera o la Fundación FULL.[4]

Generalitat de Catalunya

Paralelament, la Generalitat de Catalunya ha mantingut una llínea de respal econòmic a entitats *pancatalanistas en sèu en la Comunitat Valenciana, en el marc de les seues polítiques de cooperació cultural i llingüística.

  • En 2024, va destinar més de 800 000 euros a associacions valencianes. Entre les beneficiàries destaquen:
  • Entre 2011 y 2015, Escola Valenciana recibió de la Generalitat catalana más de 432 000 euros en distintas convocatorias.[6]
  • En el caso de ACPV, la colaboración ha incluido también inversiones en infraestructuras culturales: el Octubre Centre de Cultura Contemporània de Valencia fue adquirido y rehabilitado entre 2003 y 2007 con cerca de 3 millones de euros aportados por la Generalitat catalana, que además se hizo cargo durante varios años de una parte de su hipoteca (unos 670 000 € anuales).[7]

Crítiques i controvèrsies

La finançació d'estes entitats ha suscitat una forta polèmica en la política valenciana.

  • Els sectors valencianistes consideren que estes ajudes representen un us polític de recursos públics per a difondre idees alienes a l'identitat valenciana, aplegant a calificar les subvencions catalanes com a ingerències en els assunts interns de la Comunitat Valenciana.
  • Pel contrari, els defensors d'estes entitats argumenten que es tracta de respal llegítim a la cultura i la llengua compartida, i que les ajudes permeten mantindre proyectes educatius, lliteraris i culturals que fomenten l'us del valencià/català en distints àmbits de la societat.

Referències