Diferència entre les revisions de "Coscoll"
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
== Subespècies, varietats i hibridacions == | == Subespècies, varietats i hibridacions == | ||
| − | No es reconeixen subespècies majors, pot hibridar en | + | No es reconeixen subespècies majors, pot hibridar en [[Quercus faginea|roures]] i [[Carrasca|carrasques]] en zones mixtes. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 13:42 21 jul 2025
| Coscoll | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | Q. coccifera | ||
Quercus coccifera
El coscoll (Quercus coccifera) és un arbust perennifoli de la família de les fagàcees, molt característic del paisage mediterraneu sec i calcari. Especialment resistent a la sequera.
Descripció
El Quercus coccifera és un arbust punchós o arbre molt baix (fins a 2–5 m), de creiximent lent i aspecte compacte.
- Fulla: simples, alternes, dures i coriariàcees, de forma ovada a llanceolada, en el marge espinós. L’anvers és vert fosc i lluent; el revers, més pàlida i llaugerament pelut.
- Flor: monoic, florix a la primavera (març-maig), en flors unisexuals agrupades en aments curts groguencs.
- Fruït: tipo núcula, fruït sec indehiscent, bellota menuda, ovoide, de maduració bianual. Amargues.
- Soca: fosca, llaugerament rugosa, de rebrot fàcil després de tall o incendi.
Hàbitat
Espècie típica del matoll mediterràneu, sobre sols calcaris, secs i pobres. Pot dominar formacions sanceres (coscollars) o conviure junt a carrasques, llentiscles i romers. És molt resistent a la calor i la sequera.
Taxonomia
Quercus coccifera fon descrit per **Linnaeus** i publicat en el Species Plantarum l’any **1753**.
Etimologia
- Quercus: nom genèric llatí que designava tant al roure com a la carrasca.
- coccifera: epítet llatí que significa 'portadora de cochinilla', referint-se a l’antiga cria del paràsit Kermes vermilio sobre esta planta, usat per a traure tint roig (carmesí).
Subespècies, varietats i hibridacions
No es reconeixen subespècies majors, pot hibridar en roures i carrasques en zones mixtes.