Diferència entre les revisions de "Capçot"

Revisió de 16:00 26 jun 2025

Mascle de capçot

El capçot (derivat de cap, possiblement per via mossàrap), en castellà Alcaudón, és un au de la família dels lànits (Lanius senator) o pardal insectívor de l'orde dels passeriformes.

Descripció

És un au en el dors, les ales i la coa de color negrenc en taques blanques i les parts inferiors blanquinoses. Es tracta d'un capçot de tamany mig. Medixen una miqueta més de 19 cm, en uns 8 cm de coa. El capçot comú és una de les 26 espècies del gènero Lanius, que es troben esteses per tot lo món en l'excepció d'Austràlia i Sudamèrica.

Encara que els sexes són de tamany similar presenten un accentuat dimorfisme sobre el color del plomall. Els mascles tenen les parts inferiors del cos blanques. Presenten les parts superiors obscures, el copró blanc i les ales negres, en taques blanques en les escàpules i les plomes coberteres primàries. La coa també és negra en les vores blanques. Presenta una marcada banda negra a modo de caraça en els ulls i front.

Les femelles tenen les parts superiors de color terrós i les inferiors blancoses, i presenten taques a modo d'escates. Tenen la coa i vores de les ales obscures, en zones blancoses en la zona de les escàpules. El seu fort bec és negre i curvat, com els seus ulls i les seues pates són de color terrós grisenc. Els immadurs són similars a les femelles i poden confondre's en els dels capçots, encara que presenten els muscles més pàlits, i els núbics (Lanius nubicus) que tenen la front blancosa.

Classes

Algunes atres classes de capçots:

Capçot (Lanius rufus)
Capçot núbic (Lanius nubicus)
Capçot d'esquena roja (Lanius collurio), de dors i ales de color castany, cap i copró gris blavenc, que s'alimenta d'alres aus i mamífers chicotets, que els clava vius en arbusts espinosos.
Capçot menut (Lanius minor), paregut al capçot carnicer, però en la front negra i les parts inferiors més rosades.
Capçot carnicer (Lanius excubitor), de cap i dors grisos i de bec fi, llarc i lleugerament ganchut, que abans de menjar-se les preses sol clavar-les en les branques trencades o en arbusts espinosos.