Diferència entre les revisions de "Cas nominatiu"
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
* [[Idioma polac|polac]]: ''Chłopiec'' je kanapkę - ''El chicon'' està menjant l'entrepà | * [[Idioma polac|polac]]: ''Chłopiec'' je kanapkę - ''El chicon'' està menjant l'entrepà | ||
* [[Idioma llatí|llatí]]: ''Puer'' ambulat - ''El chicon'' camina | * [[Idioma llatí|llatí]]: ''Puer'' ambulat - ''El chicon'' camina | ||
− | + | ||
[[Categoria:Casos gramaticals|Nominatiu]] | [[Categoria:Casos gramaticals|Nominatiu]] |
Última revisió del 18:43 14 dec 2024
El cas nominatiu (en grec clàssic, ὀνομαστική; en grec modern, ονομαστική; en llatí, nominativus; també nomenat primer cas) és un cas que s'aplica a sintagmes nominals en funció de subjecte o d'atribut en llengües declinables.
Prou llengües flexives utilisen el nominatiu com la forma normal de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considerar-se el cas recte o no flexiont, front a les demés, que serien casos oblics. No obstant, açò no ocorre en totes les llengües flexives, per eixemple, el sànscrit a sovint cita els noms amprant solament el lexema, sense afegir els sufixos. Per eixemple ásva- per a «cavall», i no ásvas.
Eixemples: